AL CONTRAATAC
Atrevir-se a pensar
A Ernest Lluch li encantava conèixer. I escoltar. I descobrir
«Crideu-ne més, que crideu poc. Perquè mentre crideu, no matareu». Corria el mes de juny de 1999 i ETA estava en treva quan Ernest Lluch es va enfrontar a Donosti –la seva segona ciutat– als energúmens que intentaven sabotejar un acte electoral. Algú li va agafar la matrícula, tot i que segurament ja estava en la llista, i any i mig després el van assassinar. Dos trets per l’esquena i un enemic menys de la pàtria basca. Mira que ja ho deia Unamuno en les seves classes: «A ningú li reconec l’exclusivitat d’apropiar-se del patriotisme». Però em temo que els que van matar a Lluch –i a tants altres– eren més com Millán Astray i el seu «¡mort a la intel·lectualitat!».
No s’han de perdre, per cert, ‘Palabras para un fin del mundo’, en què Manuel Menchón retrata les mentides sobre la figura i la mort d’Unamuno, i els detalls del seu enfrontament amb el fundador de la Legió. A Millán Astray, Lluch li hauria caigut fatal perquè era el que més detestava: un intel·lectual. Que a més de ministre de Sanitat i dirigent socialista, va ser agitador, activista i culer empedreït. La seva conversió a melòman en plena dictadura, sortir d’una reunió per vomitar per la tensió amb un representant dels metges mentre negociava la seva Llei de Sanitat o la decisió de canviar el lema de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander quan era rector per ‘Sapere aude’ («Atreveix-te a pensar»), són alguns dels passatges d’‘Ernest Lluch, lliure i atrevit’, un documental dirigit pel periodista Josep Morell, que s’emetrà a La 2 de TVE dissabte que ve, coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort.
«En política ja no queden persones tan humils, tan austeres i tan profundament dignes», afirma el seu gran amic, l’exalcalde donostiarra Odón Elorza. I no li falta raó. No hi ha més que fer un cop d’ull a la tropa que ens dona la matraca amb argumentaris precuinats i un sectarisme desesperant. Estan encantats de conèixer-se. A Ernest li encantava conèixer. I escoltar. I descobrir. Era practicant de la diversitat, no de la uniformitat. Per això destorbava.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
