‘300’ i la bronca perpètua
No conec gaires històries amb el torrent èpic de la batalla de les Termòpiles. La gesta de tres-cents espartans agrupats en un congost per aturar més de cent mil perses, i que només van poder ser derrotats per la xivatada d’un tipus deforme i ofès, no té parangó. Si Churchill va dir dels pilots de la RAF que van protegir el cel d’Anglaterra davant l’aviació nazi "que mai tants van deure tant a tan pocs", no puc ni imaginar les paraules que faria servir el rei Leònides per enaltir el sacrifici dels seus compatriotes. I el seu propi. No m’estranya que, primer Frank Miller amb els seus còmics i, posteriorment, Zack Snyder amb la seva pel·lícula retessin homenatge a aquesta gesta, en què conflueixen el coratge i la covardia; la lleialtat i la traïció. O sigui, el millor i el pitjor de la condició humana.
És precisament aquesta dualitat la que em porta a pensar en 300 per explicar una cosa que crec que passa en la política espanyola: que són tres-cents tanoques, o quatre-cents, cinc-cents… m’és igual el número exacte, però no gaires més, els que mouen els engranatges del mal rotllo i la bronca perpètua. Aquests –i aquestes– no són guerrers espartans. Són polítics, assessors, periodistes, empresaris, jutges, advocats (preferentment de l’Estat) youtubers tuitaires, algun capellà amb galons… Les seves Termòpiles són a Madrid, però fingeixen que tot Espanya és el seu camp de batalla, tot i que la realitat els desmenteix. Exemples. La recent presa de possessió del nou president gallec va ser un homenatge a la correcció institucional i les bones maneres. Catalunya, més enllà de la matraca independentista i del messianisme de Puigdemont, transita cap a les eleccions sense grans afronts. Fins i tot la recent campanya a Euskadi, que s’hauria pogut tensionar per l’indecent negacionisme de Bildu amb el terrorisme d’ETA, es va tancar sense els insults i insolències que tan freqüents resulten a la caldera madrilenya. Així que potser hauríem de buscar, igual que els perses a les Termòpiles, alguna drecera per sorprendre aquests irredempts sembradors de zitzània. Perquè no són herois. Són tòxics.
