La Covid com a fet social total

Tota crisi de salut pública, també aquesta pandèmia, comporta no tan sols una crisi sanitària, sinó també, i amb igual intensitat, una crisi econòmica, una crisi mediàtica i una crisi política i social. És un fenomen global que ha de ser abordat des de punts de vista múltiples i diversos i requereix una resposta holística i multidisciplinària.

Estem vivint, a banda del fet epidemiològic pur i dur, un fenomen que la mateixa OMS ha denominat «cansament pandèmic» caracteritzat per l’esgotament, la sensació d’impotència, uns certs nivells de por, incertesa i un cert fatalisme.

Estem acostumats a que les administracions resolguin bona part dels nostres problemes col·lectius. En l’actual fase de mitigació de la pandèmia, quan no disposem de tractaments ni vacunes per combatre-la, la responsabilitat del control de l’expansió del virus recau, fonamentalment, sobre les conductes individuals. D’alguna manera, les administracions han traspassat la responsabilitat al ciutadà, i això provoca reaccions negatives, de no acceptació.

Un problema complex, que té una evolució no determinista sinó més aviat estocàstica, a diferència d’altres epidèmies, requereix abordatges multidisciplinaris i participatius. 

Els valors, tant individuals com col·lectius, condicionen la resposta de la societat a aquesta situació, a aquest entorn. Cal reconèixer-los i gestionar-los. Possiblement un dels problemes que estem tenint en aquesta pandèmia és que la resposta d’epidemiòlegs, viròlegs i infectòlegs ha estat massiva, però el component des de les ciències socials, de sociòlegs, psicòlegs i antropòlegs ha estat pràcticament inexistent en el plantejament de les respostes, més enllà del camp de la teorització.

En no disposar d’eines convencionals, en no disposar de medicaments que curin la malaltia ni vacunes que la previnguin, els únics recursos de que podem disposar són de tipus conductual: distanciament, rentat de mans i higiene, ventilació, ús de les mascaretes, quarantenes, aïllaments, tancaments perimetrals, tocs de queda o confinaments. És conducta. No és ‘medicina’. L’ésser humà és gregari i empàtic. I tenim negacionistes, irresponsables i gent que, literalment, han de triar entre menjar o fer la quarantena o l’aïllament. I cal comprendre i modificar a partir de ser capaços d’entendre.

Els tests ràpids, els PCR, el rastreig, l’R₀ i l’R_t, el doblar la corba o l’ocupació de les ucis són importants, molt importants, però representen tan sols una part del problema, però, com abans ja hem dit, com amb qualsevol 'fet social total', si volem tenir èxit, no pot abordar-se per parts, sinó que cal fer holísticament. 

Ara el més urgent és la resposta biològica: identificar, controlar, tractar. S’està donant una adequada resposta, malgrat les limitacions, des del punt de vista epidemiològic i clínic, una tèbia resposta econòmica i una deficitària resposta des del camp de les ciències socials. «El coneixement científic dels fets no és l’únic factor que intervé a l’hora d’establir un curs d’acció». Les eines quantitatives ens permeten conèixer respostes del tipus de ‘quants’ o ‘amb quina intensitat’, però no ens donen respostes a ‘per què’ mantenim una conducta determinada, malgrat estar desaconsellada i ser-ne coneixedors. Ens calen eines qualitatives amb capacitat de respondre a preguntes del tipus de ‘per què’ o ‘com’. I aquestes eines estan en el camp de les ciències socials. És conegut i reconegut el paper dels antropòlegs socials en les epidèmies d’Ebola a l’Àfrica per tal de comprendre els seus mecanismes de transmissió i com intervenir des d’un punt de vista conductual.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ara comencem a veure conseqüències en el terreny de la salut mental, en el camp econòmic i comença a albirar-se una problemàtica política important que es tradueix en demagògia, extremisme i debilitament democràtic. És un camp idoni pel desenvolupament dels totalitarismes.

El virus farà el seu curs, almenys per ara. No tenim eines. La vacuna no és la ‘bala de plata’, tot i que forma part de la solució. El virus ha vingut per quedar-se. Cal reaccionar a les seves conseqüències, a totes i no només a les biològiques. Cal una resposta holística.