La segona onada fa canviar els Pressupostos

Ja no és que les previsions del Govern de creixement, despeses, ingressos, dèficit i deute resultin optimistes, com alguns van criticar el 15 d’octubre quan el Govern va remetre el seu Pla Pressupostari a Brussel·les, o el 27 d’octubre, quan el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei de Pressupostos. És que en aquestes últimes setmanes, la segona onada de la pandèmia ha donat mostres de la seva voracitat a Espanya i en els nostres socis europeus. Ja està sobre la taula la possibilitat del confinament. I l’impacte de tot això en l’economia és impredictible.

Els últims esdeveniments ens acosten a l’escenari més pessimista que havia previst el Banc d’Espanya, ha dit el seu governador, Pablo Hernández de Cos, en el Congrés. També ho ha advertit Cristina Herrero, la presidenta de l’Autoritat Fiscal. Tant és així que aquest organisme, en contra de la seva pràctica habitual de no incorporar en els seus càlculs mesures que no hagin sigut adoptades de manera fefaent, ha formulat les seves previsions per al 2021 donant per fet que l’ajuda pública als ertos (prorrogada pel Govern fins al 31 de gener) s’estendrà a tot el primer semestre de l’any. «Ja ho deia jo», adverteixen des del PP.

La Comissió Europea preveu que la variació del PIB tornarà a ser negativa en el conjunt de la zona euro i, en particular, en deu dels seus països, entre els quals hi ha Espanya. Però el Govern prefereix confiar en la capacitat de donar sorpreses de l’economia espanyola, com en el tercer trimestre, i opta per no assumir que les noves mesures de restricció de moviments poden fer canviar les seves previsions.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

És cert que les noves mesures restrictives tindran impacte sobre l’activitat econòmica i que comportaran més despesa en ajuts públics i menys ingressos, però també pot resultar estèril l’exercici d’intentar fer una nova previsió en un escenari ple d’incerteses indomables.

Amb unes xifres caduques, el debat pressupostari queda resumit a «com ens sortim d’aquesta». «Cal deixar el joc dels estabilitzadors automàtics», diuen Banc d’Espanya i Airef. (Traducció: cal gastar en atur i ajuts a famílies i empreses el que faci falta i encaixar la menor recaptació per impostos). Però afegeixen que cal mostrar que quan acabi la tempesta serà possible tornar les aigües al seu curs per no deixar els comptes enfangats a la següent generació.