La carrera a la Casa Blanca

Trump i el Tribunal Suprem

Per entendre el que podria passar, hem de recordar un famós cas de fa 20 anys: 'Bush vs. Gore'

Es llegeix en minuts
Trump i el Tribunal Suprem

SPENCER PLATT

Donald Trump es considera guanyador de les eleccions i pretén bloquejar el còmput de vots allà on li pugui ser desfavorable. Per a això va acudint als tribunals dels estats, amb l’esperança d’arribar al Tribunal Suprem. No sembla que tingui gaire èxit per ara, i, en tot cas, li queda camí per recórrer abans que pugui portar un cas al Suprem.

El Tribunal Suprem dels Estats Units no és la primera instància per dirimir controvèrsies electorals. La raó és que en aquell país no hi ha una normativa federal comuna per a les eleccions presidencials. L’article II, secció 1, de la Constitució dels Estats Units, disposa que cada un dels estats que componen la federació «nomenarà, de la manera que la seva cambra legislativa disposi, un nombre d’electors igual al total dels senadors i representants a què l’Estat tingui dret en el Congrés». El vot popular designa aquests electors, que al seu torn elegeixen el president, en la manera que estableixi la legislació de cada estat. Aquesta legislació pot diferir d’un estat a l’altre, i són els tribunals de cadascun dels estats federats els que, segons la seva legislació específica, resoldran els litigis que s’hi produeixin. La legislació federal s’ocupa de la data de la votació (el primer dimarts després del primer dilluns de novembre) i de la data en la qual els estats han de remetre al Senat els noms dels electors (el quart dimecres de desembre). Entre aquestes dues dates poden plantejar-se les controvèrsies sobre el còmput dels vots, i, per entendre el que podria passar, hem de recordar un famós cas de fa 20 anys: ‘Bush vs. Gore’.

En les eleccions del 7 de novembre del 2000 tot es va decidir pel resultat de Florida, que finalment va decantar la presidència en favor de George W. Bush davant el demòcrata Al Gore. En aquelles dates el governador de Florida era Jeb Bush, germà de George W. I qui s’ocupava de la gestió de les eleccions en el Govern de l’estat era Katherine Harris, que compaginava aquesta tasca amb la de copresidir la direcció de la campanya de George W. Bush. El còmput dels vots es va conèixer tres dies després que tanquessin les urnes. Bush semblava guanyar, però es van impugnar els resultats d’alguns comtats. Els recursos van arribar finalment al Tribunal Suprem de Florida, que, el 8 de desembre del 2000, va decidir que s’havien de tenir en compte els resultats obtinguts en els recomptes realitzats més tard de la data límit del 14 de novembre establerta per la legislació de l’estat. Immediatament, els advocats de Bush van recórrer al Tribunal Suprem dels Estats Units, que va admetre la impugnació el 9 de desembre i va dictar sentència el dia 12.

La decisió del Tribunal Suprem va revocar la sentència de Florida, i va obrir la porta a l’elecció de George W. Bush. Va tenir una forta controvèrsia interna, amb una majoria de cinc a quatre. Un dels magistrats dissidents, Stephen Breyer, va retreure a la majoria que hagués acceptat a tràmit una qüestió més política que jurídica com és una elecció presidencial. S’ha de tenir en compte que el Tribunal Suprem dels Estats Units té plena discrecionalitat per acceptar o no els casos, sense necessitat de justificar el rebuig. Potser pel delicat de la sentència, en la mateixa s’estableix que els seus efectes es limiten al cas concret. Per tant, hauríem de suposar que no estableix precedent.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

Però potser no és així. El Tribunal Suprem va dictar el 26 d’octubre passat una sentència sobre terminis electorals: ‘Democratic National Committee et al. vs. Wisconsin State Legislature’, el vot particular concurrent del magistrat Brett Kavanaugh cita el ‘cas Bush vs. Gore’ per destacar la deferència que els tribunals deuen al que les lleis electorals disposen. Segur que sap del que parla, perquè es dona la circumstància, recordada el passat dia 28 pel ‘New York Times’, que en el recompte de Florida de fa 20 anys Kavanaugh va formar part de l’equip d’advocats que van assessorar els republicans. I allà va coincidir, en el mateix bàndol, amb dos membres més de l’actual Tribunal Suprem: Amy Barrett, recentment nomenada per Trump, i el president de la cort John Roberts.

Hem de seguir amb atenció, doncs, el que ocorre en els estats on hi hagi disputes pel còmput dels vots. Caldrà veure si aquestes disputes acaben en els tribunals suprems d’aquests estats. I si el que resolen aquests tribunals s’impugna davant el Tribunal Suprem, llavors s’haurà d’augmentar l’atenció. Més que res, per verificar si el raonament de la seva decisió és prou bo perquè ens oblidem del compromís polític que van tenir fa dues dècades Kavanaugh, Barret i Roberts.