Veïna de l'Eixample

Els negocis que gairebé van obrir

Alguns són dins dels seus comerços frustrats, constatant com tot s'enfonsa abans de començar. Hi ha la possibilitat que ni tan sols arribin a saber si les seves eren bones idees, si haguessin funcionat

Es llegeix en minuts
Els negocis que gairebé van obrir

ALVARO MONGE

En la meva illa de cases hi ha quatre negocis que van estar a punt d’obrir, quatre famílies –com a mínim– que van decidir convertir-se en petits empresaris, tirar endavant, arriscar, atrevir-se, il·lusionar-se i començar de zero. El problema és que van prendre la decisió abans de la pandèmia. Són els negocis que gairebé van obrir: un restaurant que semblava modern, un bar d’aspecte vegà, un altre que encara està en la fase inicial de les obres i un saló perruqueria destinat a una potencial clientela de ‘drag-queens’. Aquest últim va arribar a inaugurar en el curt temps de normalitat que hi va haver entre una i altra onada pandèmica, però sempre és buit, imagino que pateixen en primera persona els danys col·laterals de les mesures que van obligar a tancar l’oci nocturn.

Passo cada dia per la porta d’aquests negocis, ho faig amb un cert pudor, ni tan sols deixo que la meva gossa ensumi en aquestes portes; alguns són dins dels seus negocis frustrats, fan números, parlen per telèfon o simplement contemplen al seu voltant, constatant com tot s’enfonsa abans de començar. Hi ha la possibilitat que ni tan sols arribin a saber si les seves eren bones idees, si haurien funcionat.

Des de fa dies no puc deixar de pensar en ells, en les seves famílies, en els problemes a què han de fer front. Soc incapaç d’intentar ordenar-los de menys a més asfixiants: els préstecs als quals gairebé segur van recórrer per poder començar, les obres que havien de convertir el seu local en el més atractiu del barri, el pagament als proveïdors d’aquesta primera comanda que ningú ha disfrutat i, sobretot, el sentiment de culpabilitat, el sobrevingut insomni, la incertesa... la foscor.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Et pot interesar

Els negocis que van estar a punt d’obrir són els invisibles d’aquesta pandèmia, no existeixen, habiten en uns llimbs burocràtics d’exigències administratives, normatives nacionals, regionals i locals que compliquen encara més la seva frustrada existència.

Al meu barri hi ha quatre negocis que ‘gairebé’ van obrir, mai un adverbi de quantitat m’ha semblat tan cruel.