La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio

Gràcies, Unzué

2
Es llegeix en minuts
Gràcies, Unzué

GIRONA FC / DDG_EXTERNAS

Juan Carlos Unzué, el 2023 al Matí de Catalunya Ràdio, ens deia això quan li preguntàvem sobre els malalts de l'ELA que es veien abocats a l'eutanàsia perquè no es podien pagar una vida digna.

“Saber-ho em va donar molta més força per seguir reivindicant les nostres necessitats, però, per altra banda, m’encantaria haver-ho de deixar de reivindicar passat demà, perquè això seria a conseqüència de les ajudes que han arribat. Clar, jo quan vaig escoltar això dic: no pot ser que una persona amb totes aquestes limitacions, però volent viure, se senti obligada a morir per un tema econòmic. I ho dic: nosaltres som persones normals, hem complert amb les nostres obligacions i resulta que sembla que pel simple fet de diagnosticar-te ELA, et deixen fora del sistema i no es relacionen les ajudes a les conseqüències d’aquesta malaltia. Aquesta és la crua realitat”.

Avui, el govern de la Generalitat aprovarà el decret que desplega definitivament la llei de l'ELA a Catalunya. Una llei que va aprovar per unanimitat al Congrés l'octubre del 2024 i que Catalunya és de les primeres comunitats d'aplicar. La Generalitat hi destinarà una partida de 20 milions d'euros. Els malalts més greus podran, així, rebre assistència professional intensiva al seu domicili fins a 24 hores al dia.

La notícia és una alegria per als que tenen aquesta malaltia i per als seus familiars. Però també per a tota la societat, que es converteix en més justa, més solidària i més humana. En una paraula: millor. Avui, els protagonistes són els malalts i els seus familiars i cuidadors.

Les persones que cada dia protagonitzen amb el seu exemple una lliçó de vida i de dignitat en un partit contra l'ELA que, com ens deia Unzué, encara no ha pogut guanyar ningú.

Notícies relacionades

“Això de guanyar el partit és complicat perquè fins ara no ho ha aconseguit ningú. A l’ELA no l’ha guanyat ningú, cap company ni companya. Aleshores, jo acostumo a dir també que més que el temps que em pugui quedar en aquesta vida, el que m’importa és que el temps que estigui aquí tingui sentit, que jo em segueixi sentint útil com em sento avui dia, que tant de bo totes aquestes reivindicacions que estem fent, crec que amb molts motius, arribi un dia en què tots aquests companys i companyes puguin tenir una vida digna abans de tenir una mort digna”

No cal afegir-hi ni una coma: només alegrar-nos-en i compartir la seva victòria, que és la de tots. Gràcies als que, com el Juan Carlos Unzué, han protagonitzat una lluita que avui es converteix en victòria a Catalunya.