'Nail-biter'

Ja fa uns quants anys que ho faig. Sol o, com aquesta vegada, amb una meva filla amb la qual estudiem el mapa dels Estats Units i acabem sabent, com si fóssim experts, quins són els estats dubtosos, allà on es decideix tot plegat, i també fem broma dels estats, com Colorado, que tenen unes fronteres tan dibuixades amb un regle que deuen ser la delícia dels nens de primària: «Au, dibuixeu l’estat de Colorado», i fan un rectangle i ja són al cap del carrer.

Moltes de les matinades electorals eren com veure un partit, també de matinada, de l’NBA. Vull dir molta coloraina, molt d'espectacle, i molts jugadors que ni sabies que existien abans de veure el partit, com ara els comtats de Dunn, o com el barri de Sausalito, que només et sonava de les novel·les de lladres i serenos. I ara som aquí, com diuen a la CNN, mossegant-nos les ungles (‘nail-biter’), com si fóssim a la pròrroga del bàsquet, sense saber gaire què pensar. Això sí: hem passat de la festa i els globus, de les eleccions com a diversió exòtica, a ‘La conjura contra América’ de Philip Roth, quan el pare de la família jueva escolta a la ràdio, estupefacte i temorós, l’ascens vertiginós del feixisme.