Borat 2, un expedient X

‘Borat: Subsequent Moviefilm’ em va deixar del revés. Sentia que estava davant un autèntic expedient X. La sorpresa em va agafar amb la guàrdia baixa perquè no me l’esperava: me’n vaig assabentar alhora de la seva existència i que podia veure-la. També per les poques esperances que tinc en la comèdia actual (parlo exclusivament de pel·lícules). Però va ser, sobretot, perquè no podia concebre que l’any 2020 existís una pel·lícula així. La mirés com la mirés, em semblava raríssima, difícil d’assumir en aquests temps. La seva existència em resultava sobrenatural. Coneixia la pel·lícula que la precedeix i altres propostes similars de Sacha Baron Cohen. Però, fins i tot podent estar d’acord que ‘Borat (2006) és millor, més rodona com a comèdia, l’existència d’aquesta continuació tardana (14 anys després, estrenada a Amazon Prime Video gairebé per sorpresa) em sembla infinitament més interessant i un autèntic fenomen.

Vaig sentir immediatament l’impuls de saber-ho tot: com es va fer, com es va produir, si es va rodar realment en confinament, per què Amazon va decidir distribuir-la, què hi havia de simulació i de realitat, quantes demandes ha rebut i quantes en rebrà, com és possible que l’escena amb Rudy Giuliani, fastigosa i atroç, no hagi fet encara més soroll... Fa dies que llegeixo tot el que veig sobre el tema, però de cara a aquesta columna no m’interessava tant oferir les respostes com plantejar l’absoluta sorpresa que em provoca l’existència d’una pel·lícula com Borat: Subsequent Moviefilm ’, sobretot perquè no és una proposta minoritària (recordem que és a Amazon), en un moment en què fer comèdia s’ha convertit en esport de risc. És més que una pel·lícula canalla i incorrecta. En temps de correcció, autocensura i control de riscos ja des de les primeres etapes del procés creatiu, que Sacha Baron Cohen faci ‘Borat: Subsequent Moviefilm’ ficant-se en tants problemes, sense por, aferrant-se com un boig a la violència per intensificar la seva sàtira, em sembla digne d’estudi. ¿Que ja ho havia fet fa 14 anys? Potser sí. Però fa 14 anys ni el món ni l’humor eren el que són ara.