25 nov 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Conferència de presidents: Europa avui produeix calma

Pool

Conferència de presidents: Europa avui produeix calma

Gemma Ubasart González

La idea que el model autonòmic dibuixat als 80 ha de ser superat és compatible amb el fet que les institucions treballin de manera cooperada i coordinada

La presència puntual d’un actor extern sol produir calma i prudència en les dinàmiques internes d’un grup. Existeix un cert pudor en mostrar a tercers actituds o comportaments que poden no ser ben compresos des de fora. Doncs bé, això sembla ser el que ha passat en la 23a conferència de presidents. La participació d’Ursula von der Leyen en la reunió ha provocat un efecte balsàmic. Feia temps que no se celebrava una trobada d’aquest òrgan en un clima més o menys calmat. No han sigut poques les reunions telemàtiques durant la pandèmia en les quals la conversa ha pujat de to.

Ara bé, potser no és una dada menor recordar que la presidenta de la Comissió Europea portava una bossa plena de recursos. Com molt bé ha recordat en la seva intervenció, Espanya serà el segon país d’Europa en recepció de fons de reconstrucció. Les institucions comunitàries estan fent passes en el ‘virage’ anunciat en la gestió de situacions extraordinàries: de la combinació d’austeritat i neokeynesianisme de l’1% de la crisi del 2008 a una aposta que camini cap a una mena de ‘Green New Deal’ una dècada més tard. 

La reunió feta aquest dilluns ha sigut simbòlicament important. El president hi ha anunciat que més del 50% de projectes sufragats amb fons comunitaris seran executats directament per les comunitats. Aquestes tenen transferides les competències d’una part rellevant de polítiques de l’Estat de benestar. També tenen a les seves mans palanques que poden ajudar a impulsar improrrogables transformacions econòmiques i ecològiques. Es necessiten múltiples engranatges possibles per canviar la matriu productiva d’un país atrapat per activitats de poc valor afegit. A més, les problemàtiques generades per la crisi de la Covid-19 (així com llasts socioeconòmics que venen de més enrere) són diferents en un territori plural com és Espanya. En un món complex i incert, adquireix cada vegada més importància la proximitat a l’hora de desenvolupar l’acció pública. Evidentment les actuacions postpandèmia han de comptar amb la implicació del poder autonòmic.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La reivindicació en la reunió de Pere Aragonès de la necessitat de celebració del referèndum, aprofitant la presència de Von der Leyen, era lògica i esperable: la crisi catalana dista molt d’estar resolta. És ja una constatació cada vegada més compartida que el model autonòmic dibuixat als 80 s’ha esgotat i ha de ser superat. I aquesta idea és perfectament compatible amb la consciència de la necessitat d’aconseguir que totes les institucions interpel·lades en la reunió (europees, estatals i autonòmiques) treballin de manera cooperada i coordinada per fer que el pla de recuperació sigui un èxit: superar la crisi actual afrontant reptes estructurals. Serà important promoure un ple funcionament de les administracions públiques fomentant dinàmiques de transversalitat (per encarar reptes complexos), multinivell (per buscar complementarietat entre nivells territorials) i participació ciutadana (per implicar la ciutadania i fer millors polítiques).