EDITORIAL

L'enuig ciutadà

La decepció amb els polítics ha de tenir com a resposta més responsabilitat, més exemplaritat i molta menys crispació

Es llegeix en minuts

El Periódico

L'enuig ciutadà

Diàriament, arriben a EL PERIÓDICO nombroses cartes de lectors que repeteixen la mateixa idea: la decepció de la ciutadania amb els dirigents polítics. Moltes no són textos antipolítics, sinó expressions d’un gran distanciament entre representants i representats que fa temps que hi és (el 15-M), però que a causa de la pandèmia s’ha aguditzat. Corren temps difícils en què als ciutadans se’ls exigeixen sacrificis de tota índole: econòmics, socials i personals. Les prohibicions i les limitacions proliferen i, més enllà d’episodis d’incivisme, la societat espanyola ha respost amb exemplaritat des de l’esclat de la pandèmia el març passat. No obstant, la percepció entre molts ciutadans és que els polítics no estan a l’altura, embrancats en un partidisme aguerrit i de suma zero. En aquests temps excepcionals, espectacles poc edificants com els que massa sovint hi ha al Parlament fereixen de gravetat el teixit democràtic.

No tots els polítics són iguals, cal afirmar-ho amb fermesa. El populisme (és igual el seu color) germina i s’estén a l’empara d’aquesta idea demagoga. Hi ha polítics que fan gala d’unes actituds irresponsables i impresentables, cert, com d’altra banda passa en totes les esferes de la vida. Ara bé, els alts nivells de crispació de la vida política espanyola, el recurs habitual a la desqualificació i la incapacitat d’arribar a acords en els grans temes d’Estat han contribuït a debilitar els vincles entre la ciutadania i els dirigents. En el discurs públic s’ha instal·lat una dicotomia, ‘nosaltres’ davant ‘ells’, que porta al maniqueisme, al simplisme i a una conversa política malaltissa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’extrema dreta aspira a beneficiar-se d’aquest gran enuig. Vox ha fet gala d’això en la moció de censura d’aquesta setmana, que només aporta confusió en plena segona onada. La polarització política té el seu efecte en la societat, en què sovintegen postures irreconciliables que contemplen l’adversari polític com un enemic que només es pot destruir. El debat polític constructiu es marceix i s’extingeix entre el soroll i les ‘fake news’. Un Parlament fragmentat des de ja fa uns quants anys i governs febles dependents d’àmplies i diverses coalicions no poden afrontar les reformes necessàries perquè la cultura política imperant és la de l’enfrontament. I així, una emergència sanitària que ha desencadenat una crisi econòmica i la conseqüent crisi social s’afegeix a les ja existents crisis territorial i institucional. És en aquest riu remogut que l’extrema dreta s’alça com una amenaça a la convivència.

Per això, l’aïllament a Vox que s’ha visualitzat aquesta setmana al Congrés dels Diputats és positiu. Ens marca un altre ‘ells’ i ‘nosaltres’: el dels que respecten les normes democràtiques i els que se’n volen aprofitar. És un primer pas, tant de bo en vinguin més, en terrenys com la lluita contra la pandèmia i els Pressupostos. El país necessita dirigents a l’altura de la gravetat de la situació.