Anàlisi

El vent de la por és nord-americà

La trama desbaratada per l'FBI que pretenia segrestar la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, és més que un avís

2
Es llegeix en minuts
El vent de la por és nord-americà

MANDEL NGAN

Una de les grans virtuts del Nobel de literatura és que quan encerta ens descobreix poetes que no hauríem llegit mai. Va passar amb Wislawa Szymborska. Per a molts ocorrerà amb l’últim, la nord-americana Louise Glück. A ella la inquietaria convertir-se en supervendes, i que Donald Trump la llegís. No perquè s’embrutés la seva poesia, sinó perquè pensaria que no havia fet bé les coses. Que no havia sigut prou exigent. Busco a ‘Ararat’ un poema que ens serveixi per tornar a llegir les eleccions nord-americanes del pròxim 3 de novembre, en el qual ens juguem més del que ens agradaria pensar. Extracte del poema ‘Paraíso’: “’Nuestra casa era gris, el típico lugar/ que uno adquiere para sacar adelante a una familia./ Mi madre aún vive allí, completamente sola./ Cuando la soledad se le viene encima, ve la televisión.// Las casas cada vez están más juntas./ Los viejos árboles se mueren o son derribados’”.

La penúltima temporada de ’Homeland’ se centrava en un relat que no ha deixat de corroir el sistema. Moviments patriòtics suposadament llibertaris que entenen que el govern liberal usurpa llibertats ciutadanes. Les armes serien l’eix de l’estat d’alerta permanent contra la tirania. Allà es veu com determinats sectors justifiquen la creació de milícies populars armades fins a les dents. Les mateixes (com els Proud Boys, als quals Trump va demanar en el primer debat presidencial que fessin un pas enrere, però que estiguessin alerta. ¿Per passar a l’acció si ell decideix que el resultat de les votacions no és satisfactori, que la seva derrota és inacceptable?). La trama desbaratada per l’FBI que pretenia segrestar a la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, és més que un avís. Hi ha milícies armades per tot el país, i només falta un líder piròman que amartelli la seva ira contra immigrants, manifestants antiracistes i els que tenen orientacions sexuals no ortodoxes, perquè la violència s’expandeixi. 

Notícies relacionades

Les enquestes continuen anunciant un net triomf del candidat demòcrata gràcies a la mort per asfíxia de George Floyd a Minneapolis el 25 de maig, que ha mobilitzat el vot negre, així com la desil·lusió entre moltes dones de classe mitjana que van votar Trump al comprovar la seva classe moral, a més de la pèssima gestió de la pandèmia, per no parlar de la militància del vot jove, que es va desentendre de Hillary Clinton i va propiciar l’insospitat fa quatre anys.

Però hi ha analistes que entreveuen escenaris lúgubres en el cas que Biden no aconsegueixi una victòria inqüestionable i Trump dediqui el lapse que va de la nit electoral al jurament presidencial, el 20 de gener, a sacsejar la legitimitat del sistema electoral. Això podria propiciar que una sèrie d’estats optessin per trencar amb Washington, per no imaginar una guerra civil gràcies a l’arxipèlag de supremacistes armats que beuen teories de la conspiració (l’estat ocult que agita un Trump que sap el que suposaria perdre), o/i la caiguda de la superpotència en una decadència que la Xina ja està aprofitant per convertir-se en l’’hegemon’ d’un món immanejable. Una derrota en tota regla per a la democràcia.