Veïna de Gràcia

La fatiga al barri

Fins i tot els qui més obedientment segueixen les recomanacions públiques comencen a acusar un cansament

Es llegeix en minuts
La fatiga al barri

ELISENDA PONS

Plena tardor i el virus no desapareix. Continua molt present en les nostres vides afectant cada petit gest. Al desconcert inicial el va seguir una obediència cívica molt activa, com a resposta a les aclaparadores xifres de persones que morien. Va arribar després l’estiu i les ciutats es van buidar en una barreja de sospir i melancolia. Repartits per tot el territori com un gran tauler amb distàncies de seguretat, les poblacions petites se sorprenien de les aglomeracions i a les grans, als barris i zones que altres anys haurien sigut inundades de turistes d’estiueig, es queixaven del contrari, de la falta de visitants. Així, sense adonar-nos-en, va arribar el setembre i, amb aquest, la tornada a l’escola. ¿I ara què?

Ara arriba la fatiga pandèmica. Aquest concepte que utilitzen els experts defineix la sensació i ànim que observo al meu voltant. Fins i tot els que més obedientment segueixen les recomanacions públiques comencen a acusar un cansament, un avorriment, una fatiga d’haver d’estar en alerta constant. Hem integrat noves rutines antivirus, sí, però no sense costos de molts tipus. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les places continuen sent els punts neuràlgics de Gràcia on segur trobaràs vida. Fins i tot ara, amb els bars i terrasses tancats, hi continua havent gent menjant als bancs, bevent a terra o raspant una guitarra a les escales. També acusen fatiga els comerços i negocis que, malgrat posar-hi tot l’esforç, han vist com no tornaven a tenir el mateix nombre de clients d’abans del març i, si els tenen, no els poden deixar entrar alhora.

Cansament també és el que sent l’Hermínia, la meva professora de costura, qui als 83 anys ens demana que continuem amb la classe setmanal (menys de sis i amb tot obert gelant-nos de fred), perquè si la cancel·lem tornarà a estar sola a casa i sense ningú amb qui parlar. «Ara els nets t’envien whatsaps; ja ningú truca». Ens podem acostumar a portar mascareta, però hem de desacostumar-nos a no quedar a les places, a no trucar per telèfon, a no pensar en els altres.