30 d’oct 2020

Anar al contingut

IDEES

Ecos del dolor

Ecos del dolor

Albert Espinosa

Amb el temps, va començar a sentir la veu de la seva mare. Primer van ser murmuris, més tardes consells i, últimament, històries completes que ell ja l'havia sentit contar

Article 714. Sempre m’ha fascinat la gent diferent i m’entusiasma quan m’expliquen històries que m’enganxen. Un amic meu afirma que tots tenim dos o tres històries d’aquestes que, quan les relates, saps que són tan bones que aconsegueixes l’atenció dels que t’escolten i que amb el temps fins i tot les divideixes en tres actes i tens clars el seu punts de gir.

És un amic curiós perquè durant anys va tenir mosques com a animal de companyia. Sí, sona increïble, no sé ni com ho feia però es posaven on ell volia. Doncs aquest amic un dia em va explicar una de les seves formidables històries... Millor us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. ‘Hater’, escrita per Mateusz Pacevitz (Netflix). Maciej Musalowsky aconsegueix crear un Tom Ripley modern que utilitza les xarxes socials per aconseguir els seus objectius i trobar el seu lloc en la societat.

Segon lloc: ‘El final de l'idil·li’, escrita i dirigida per Neil Jordan (Movistar+). Han passat 21 anys però aquesta meravella continua brillant amb actuacions espectaculars i el seu guió magnífic.

Primera posició. ‘Aruseros’ (La Sexta). Alfonso ArúsAngie i tot l’equip han aconseguit durant aquesta temporada una energia única. Es nota una força màgica que fa que el programa tingui una felicitat que traspassa la pantalla.

I, tornant al meu amic, la seva història em va fascinar. Em va contar que quan la seva mare va morir, ell es va quedar el seu sonotone perquè feia temps que no sentia bé. Però amb el temps, va començar a senit la veu de la seva mare. Primer van ser murmuris, més tard, consells i, últimament, històries completes que ell ja l’havia sentit contar.

Ell creu que segurament és la seva ment, que li juga males passades, i que tot prové de l’eco del seu dolor. Però també m’explica que la pèrdua de la seva mare se li ha fet menys dura i s’ha sentit més acompanyat, i per això el porta posat fins i tot quan dorm.

Em vaig quedar fascinat davant aquesta bonica història. Al final, poc importa la veritat sinó el que per a un és la veritat. ¡Bon diumenge!