Data electoral

No estem per orgues

Com que qui avisa no és traïdor, nosaltres, els votants, us demanem a vosaltres, els polítics, una responsabilitat d'anada i tornada, un esforç individual i col·lectiu

2
Es llegeix en minuts
El presidente del Parlament catalán, Roger Torrent, interviene en el acto homenaje al expresident de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, por el 80 aniversario de su fusilamiento organizado por el Parlament y la Generalitat, en Barcelona, Catalunya (España), a 14 de octubre de 2020. El Govern ha declarado mañana día de luto en Catalunya para conmemorar este aniversario.

El presidente del Parlament catalán, Roger Torrent, interviene en el acto homenaje al expresident de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, por el 80 aniversario de su fusilamiento organizado por el Parlament y la Generalitat, en Barcelona, Catalunya (España), a 14 de octubre de 2020. El Govern ha declarado mañana día de luto en Catalunya para conmemorar este aniversario. / David Zorrakino (Europa Press)

Tenim confirmació electoral, doncs molt bé. El nostre nivell de preocupació social és directament proporcional a la nostra desídia política. Ens ha agafat massa ocupats, intentant protegir-nos i protegir els nostres. És una lluita titànica, amb massa perdedors. Les derivades econòmiques, socials i per descomptat sanitàries d’aquest maleït virus consumeixen la nostra energia i, alhora, la nostra capacitat de contenció. Estem justets de metxa, tant que no sé si podrem resistir una campanya electoral.

Com que qui avisa no és traïdor, nosaltres, els votants, us demanem a vosaltres, els polítics, una responsabilitat d’anada i tornada, un esforç individual i col·lectiu, una nova anormalitat aplicada també a la política.

Ho fem utilitzant l’infantilisme amb què us adreceu a nosaltres: són temps excepcionals que requereixen mesures excepcionals, sacrificis extraordinaris que contribuiran a no complicar encara més les coses. No és temps de campanya electoral de cap mena, no almenys si aquesta serà una repetició dels millors/pitjors moments de les anteriors. De veritat, no estem per tants escarafalls partidistes, ni per a excessos dramàtics, ni per orgues. Sobretot no estem per orgues.

Ja sabem que Catalunya és un poble oprimit, que Espanya no és un Estat democràtic i també ens ha quedat clar que aquestes eleccions (com les anteriors) són un plebiscit per fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre. L’únic dubte és saber si Carles Puigdemont promet en aquesta ocasió tornar a Catalunya si Junts guanya les eleccions, però és un detall anecdòtic. Som conscients que referèndum o referèndum i que aquestes eleccions van d’ampliar majories. Tenim clar, per descomptat, que els independentistes viuen a Matrix i que no fan més que muntar xiringuitos. I a més, coneixem de memòria la necessitat d’apostar pel diàleg, amb la seva taula, els seus interlocutors i les seves no reunions. Ens ho heu repetit tant, uns i altres, que ho sabem tot, de veritat: aprenentatge per repetició, funciona.

El que no sabem és com penseu revertir les escandaloses retallades en sanitat dels últims deu anys –res és casual– ni per què Catalunya continua liderant el rànquing de pobresa infantil d’Espanya amb una previsió de gairebé un 35% per aquest nefast any 2020. Més de 430.000 nens i nenes vivint en situació de pobresa segons les últimes dades de Save The Children. D’aquestes i altres qüestions no tenim mantra, ni eslògan, ni cap samarreta per promocionar i sembla que tampoc compromisos electorals.

Notícies relacionades

Potser és l’única cosa que salvaria aquestes eleccions, una maduresa política disposada a parlar, cooperar i escoltar, una política sense estridències, disposada a buscar solucions als que no poden esperar més. Una política urgent, conscient i valenta.

Com defensava Aristòtil la finalitat de la bona política «no  consisteix a saber viure, sinó a saber viure bé».