El nostre món és el món

¿L'FMI contra Espanya?

Només el fort augment previst de la despesa pública evitarà una recessió econòmica encara pitjor

Es llegeix en minuts
¿L'FMI contra Espanya?

NICHOLAS KAMM

¿L’FMI està en contra d’Espanya? ¿O contra Pedro Sánchez? Algú ho afirmarà, i fins i tot podria semblar-ho. El Fons diu que l’economia espanyola s’enfonsarà aquest any ni més ni menys que un 12,8%, més que el 8,1% de la zona euro i el 5,8% de les economies avançades. Horrorós. Però la caiguda prevista pel Govern (11,2%) no és gaire diferent. I el Fons, potser optimista, preveu un apreciable rebot del 7,2% l’any vinent, major que el de la zona euro (5,2%) i el de les economies avançades (3,9%).

¿Per què caiem més i després rebotem més? Caiem perquè la pandèmia ens ha afectat molt. Una causa és l’escassa entesa entre el Govern central i les CCAA. Ja es va veure en la gran velocitat de la desescalada quan es va acabar l’estat d’alarma i ara s’ha confirmat amb el xoc irracional a la Comunitat de Madrid. Però potser es deu més a la polarització política que a les disfuncionalitats del sistema autonòmic. 

La raó principal és que tenim una economia mes dependent del turisme, de l’hostaleria i de les activitats que requereixen una forta interacció social.

I rebotarem més perquè la caiguda ha sigut forta, però l’FMI –que qualifica la pandèmia de calamitat– constata que el món se n’està sortint millor del previst (corregeix una mica a l’alça la caiguda del PIB de molts països) i creu que al 2021 la millora en el tractament del coronavirus i l’anhelada vacuna faran que les activitats lligades als viatges i al turisme tinguin un comportament millor. ¡Tant de bo!  Que la búlgara Kristalina Georgieva, la nova directora general de l’FMI que està ‘desdogmatitzant’ la institució, tingui raó.

Georgieva creu a més que la caiguda del PIB dels països avançats tendeix a moderar-se perquè el fort augment de la despesa pública (i la política monetària dels bancs centrals que permeten finançar-lo) està sostenint, amb crèdits ICO i ertos, la pervivència de les empreses i els salaris dels treballadors que, en un altre cas, haurien provocat tancaments d’empreses i brutals augments de l’atur. I així la recessió s’hauria retroalimentat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’FMI ha enterrat la seva clàssica ortodòxia i assegura que davant una caiguda tan pronunciada de l’activitat el prudent no és preocupar-se pel dèficit i el deute, que seran els problemes de demà, sinó que la prioritat és aguantar l’economia. En cas contrari, l’enfonsament econòmic faria definitivament inabordables els problemes del dèficit i els deutes públics. 

Per això l’FMI insta els estats a pujar la despesa, en especial la despesa de qualitat, el que incrementa la productivitat: investigació, educació, sanitat, comunicacions... És el que tots els estats intenten fer i el que afirma voler el Govern de Sánchez. D’aquesta manera, el sostre de despesa del 2021 pujarà un 53%, fins als 196.000 milions. I és aquesta despesa pública, finançada en part per Europa (pla de recuperació i BCE) el que evitarà que la calamitat es converteixi en un desastre total.

Et pot interesar

Però sense Pressupostos no es podran gastar bona part dels 196.000 milions. Els Pressupostos són doncs, per sobre de les divisions polítiques, la gran prioritat. Per això el PP és irresponsable amb el seu res de res. Com Podem quan crida que se li entravessaran a la dreta. O Rufián, que sembla content afirmant que el vot d’ERC  i el de Cs es repel·leixen per principis.   

Els Pressupostos del 2021 seran de supervivència. Gairebé com els queviures per a uns balsers perduts al mar. Seria absurd no menjar-se’ls per una baralla amb el pilot de l’helicòpter que els llança.