ANÀLISI

Trump sap que si perd, ho perd tot

La constància dels sondejos al vaticinar la seva derrota, fins i tot en territoris republicans, posen el dirigent en estat de màxima alerta

2
Es llegeix en minuts
Trump sap que si perd, ho perd tot

No cometré l’error del segon entrenador de Novak Djokovic, que va augurar que les possibilitats de victòria de Rafael Nadal a Roland Garros eren menyspreables. No aplicaré aquesta perícia d’astròleg per avançar el que passarà el 3 de novembre als Estats Units, però recordem que davant comicis presidencials anteriors, en els quals el nombre de ciutadans que van exercir el vot de manera anticipada no arribava als 100.000, aquest any ja han votat diversos milions.

Tampoc soc un expert ni en dermatologia ni en fisiognomia (pseudociència que diu que d’una cara es pot deduir una personalitat i el seu futur), però el rostre creixentment ataronjat i inflat de Donald Trump després de la seva sortida de l’Hospital Walter Reed indueixen a la sospita davant qui ha fet de la societat de l’espectacle el seu teatre d’òpera política. En tres dies li van donar oxigen, i un cocktail de medicaments contra la Covid-19 que suposadament patia i que no pot ser innocu per a un pacient de 74 anys, amb sobrepès, colesterol i l’agenda més ambiciosa del món: el seu propi ego. 

Si alguna cosa es pot deduir de la fúria electoral de Trump (dilluns va tornar a buscar la calor de les multituds sense mascareta a Florida) és que la constància dels sondejos electorals al vaticinar la seva derrota, fins i tot en territoris que eren republicans segurs, l’ha posat en estat de màxima alerta. Pot tractar amb la seva proverbial displicència les informacions que el deixen en mal lloc, com les tretes amb fòrceps periodístic (després de mesos d’investigació de ‘The New York Times’) sobre el seu historial amb hisenda: anys de no pagar impostos, o uns de risibles 750 dòlars el 2019, la ruïna del seu imperi immobiliari (amb deutes de gairebé 500 milions de dòlars) ... Però sortir de la Casa Blanca és interpretar el paper de perdedor a ‘The Apprentice’, el reality televisiu en què va participar. «¡Acomiadat!». Sobretot perquè el deixaria exposat una rastellera de processos. Hi ha qui comença a veure concomitàncies entre Al Capone i Donald: com la justícia va aconseguir que el capo ingressés a la presó: no pels seus delictes sagnants, sinó per burlar-se del fisc.

Possible hecatombre al Senat

Notícies relacionades

El temor d’una derrota contundent (continuo sense seguir els passos del  segon entrenador de Djokovic) comença a calar com a alguna cosa més que un plugim a la cantonada republicana. Una anàlisi de ‘The Economist’ vaticina una hecatombe al Senat, on les possibilitats que passi a mans demòcrates són de més del 60%. Una qüestió crucial, ja que és la Cambra decisiva en el sistema nord-americà, on poden encallar tots els llorers presidencials, des d’una destitució (’impeachment’) fins a la ratificació d’un nou membre del Suprem. D’aquí la pressa de Trump per omplir el buit que va deixar la jutge progressista Ruth Bader Ginsburg. Trump vol la conservadora Amy Coney Barrett en plena forma abans de la nit electoral. 

Richard Ford, un dels més prestigiosos escriptors nord-americans, va confessar recentment que pensa com molts compatriotes: «L’autoritarisme està a les portes de la fràgil democràcia nord-americana». L’autor de ‘Canadá’ creu que els Estats Units «s’assemblen cada vegada més a un d’aquests països que poden caure (...). En altres paraules, a Amèrica es respira el perill».