La candidata de Trump al Suprem afirma que no exerciria amb un biaix religiós

La candidata al Tribunal Suprem dels EUA promoguda pels republicans, Amy Coney Barrett, ha iniciat aquest dimarts el primer de dos dies d’interrogatoris dels senadors nord-americans, a qui ha assegurat que les seves opinions religioses no influiran en les seves decisions sobre l’estrada.

L’audiència del Comitè Judicial del Senat brinda a Barrett l’oportunitat de respondre als legisladors demòcrates, que han mostrat la seva oposició principalment respecte al seu hipotètic paper en soscavar la llei d’atenció mèdica, coneguda com a Obamacare.

La senadora republicana Lindsey Graham, presidenta del comitè, ha obert l’interrogatori preguntant-li sobre la seva filosofia legal conservadora coneguda com a originalisme, basada en què les lleis i la Constitució s’interpreten en funció del significat que tenien en el moment de la seva promulgació. «Aquest significat no canvia amb el temps i no em correspon a mi actualitzar-lo o infondre-li les meves pròpies opinions polítiques», ha respost Barrett.

Graham ha preguntat a Barrett, una devota catòlica i la candidata favorita de Donald Trump i dels conservadors més religiosos, si podia deixar de banda les seves creences religioses al prendre decisions com a justícia. «Puc», va exposar la magistrada.

Poques opcions de Feinstein

La jutge ha explicat que considera el seu mentor al jutge conservador Antonin Scalia, per a qui va exercir com a secretària fa dues dècades, però ha afegit que no governaria de la mateixa manera que ell en totes les situacions. «No seré el jutge Scalia, seré la jutge Barrett. Això és pel que els originalistes no sempre estem d’acord», ha afegit.

A Graham la seguirà la senadora Dianne Feinstein, la principal aspirant per als interessos de les files demòcrates. 

Notícies relacionades

Amèrica és meva

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Barrett va ser nominada per Trump el 26 de setembre per a un càrrec vitalici al tribunal en substitució de la difunta jutge liberal Ruth Bader Ginsburg. Barrett podria estar al Tribunal Suprem a temps per al 10 de novembre, quan comenci la causa en la qual Trump i els estats liderats pels republicans busquen invalidar la llei de la cura de la salut a baix preu, aprovada el 2010, l’assoliment de política nacional més emblemàtic de l’expresident demòcrata Barack Obama que ha permès a milions de nord-americans disposar de cobertura mèdica.

Barrett va criticar una decisió del Tribunal Suprem del 2012 escrita pel president de l’òrgan judicial, el conservador John Roberts, que va defensar la llei, coneguda popularment com a Obamacare. Els republicans tenen una majoria de 53-47 al Senat, cosa que deixa als demòcrates amb poca o cap possibilitat de bloquejar la confirmació de Barrett al càrrec.