Vida cíclica

Muscleres, tripijocs i altres aromes dels vuitanta

Tornen moments de dècades enrere, sempre vinculats a la crisi, com els escàndols polítics, o més aviat, l''aixecar alfombres'. Tornen, però no exactament igual.

Es llegeix en minuts
Muscleres, tripijocs i altres aromes dels vuitanta

Ferran Nadeu

Va ser posar la tele i veure-ho clar. Una tertuliana en un programa de Telecinco, Marta Catalá, lluïa amb els llavis ben vermells i una jaqueta blau elèctric amb muscleres. Sense so a la televisió, la seva estètica era rabiosament dels vuitanta, i com una revelació la seva imatge va crear aquesta sensació vintage que ens envaeix des que la pandèmia plana sobre nosaltres. Tornen els cotxes als carrers, a les carreteres, en detriment dels transports comunitaris, com en els vuitanta quan parlar del medi ambient era recordar la classe de Naturals i la llista d’invertebrats i poc més i el metro no arribava a tots els barris.  Una boirina que no deixava a penes empremta en la consciència ecològica. Torna també això de pensar en segones residències per passar vacances, en comptes de viatges transoceànics amb vols a preus assumibles. Allò d’arreglar-se el pis, fer obres aquí i allà, en comptes de polir-te el sou fora de casa. Això, si t’arriba el salari per a algun estalvi. Això també era molt dels vuitanta.

Tornen moments de dècades enrere, sempre vinculats a la crisi, com els escàndols polítics, o més aviat, l’‘aixecar alfombres’. Temps de ressentits i confessions, ara són Corinna i Osàcar on anys enrere eren d’altres els que desmuntaven tinglados amb aroma de corrupció, en una versió lliure del perdut per perdut o el campi qui pugui. La Fiscalia es prepara bé cada vegada que hi ha una punxada a la bombolla de l’estabilitat. Fins i tot abans: darrere de la fallida del totxo i el ‘boom’ immobiliari sempre hi ha algun negoci turbulent. 

Et pot interesar

Però el miratge s’acaba aviat. Que no som als vuitanta és patent, més enllà dels fulls del calendari, quan veus que l’extresorer de la que va ser la totpoderosa Convergència, després del seu pas per la presó per cobrar per al partit diners públics del Palau de la Música, es disposa a fer un pas més en el gran procés del 3%, centrat en les comissions sistematitzades. A judici arribarà la investigació que ha arribat més lluny, malgrat les sospites de dècades que pesaven sobre una manera de governar massa estesa. H

Subdirectora