President substitut i Govern en funcions

Per a aquesta eventualitat es va plantejar seguir el criteri establert pel dictamen 1985/2003 del Consell d’Estat. Aquest dictamen responia a la consulta formulada per l’Assemblea de Madrid, on no va ser possible presentar un candidat. En aquestes circumstàncies, no podia donar-se cap votació que, resultant negativa, obrís la porta a unes noves eleccions. El que el Consell d’Estat va venir a dir és que, en aquestes condicions, la comunicació al ple de la Cambra que no existeix candidat pot entendre’s com a equivalent a la primera votació fallida, i donar lloc a l’inici del còmput de dos mesos que condueix a les eleccions si el president de la Cambra no aconsegueix presentar un candidat que aconsegueixi la investidura.

Ja ho veurem. En tot cas, i mentrestant, la Generalitat continuarà tenint un Govern, en el qual, com s’indica en la LPGG, el president serà substituït pel vicepresident (articles 7.1.f i 6.2). S’han plantejat dubtes sobre el que podria fer o no aquest Executiu presidit per Pere Aragonès i potser sigui necessari aclarir-los, perquè em sembla que la normativa és una mica imprecisa.

Substitució, no suplència

S’ha de tenir en compte que ens trobaríem davant la «substitució» del president de la Generalitat pel seu vicepresident. El president Torra hauria cessat per la seva inhabilitació per sentència ferma, cosa que donaria lloc a la seva substitució (paràgraf 2 de l’article 6 de la LPGG), i no a la seva «suplència», a la qual es refereix per a altres casos el paràgraf 1 de l’article citat. I, el que crida més l’atenció, la LPGG dona aparentment un tractament diferent al Govern en funcions del que rep el Govern en què el president ha sigut substituït.

L’article 18 de la LPGG, que té com a rúbrica «Govern en funcions», diu en el paràgraf 1 que l’Executiu «cessa quan cessa en el càrrec el president de la Generalitat, però es manté en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern». No obstant, si el president és inhabilitat per a l’exercici d’un càrrec públic per sentència ferma (article 7.1.f de la LPGG), això li impedeix també l’exercici en funcions d’aquest càrrec. I, per aquesta raó, la LPGG disposa la seva substitució automàtica.

A més, estableix limitacions diferents de les que preveu la LPGG per al Govern en funcions. Quan es dona la inhabilitació del president, el seu substitut no pot plantejar la qüestió de confiança, modificar la composició de l’Executiu o dissoldre la legislatura (article 6.4 LPGG). En canvi, la regulació del Govern en funcions (art. 27 LPGG) té altres característiques: ha de despatxar assumptes de tràmit i, en cas de necessitat, pot dictar decrets llei, però no pot aprovar el projecte de llei de pressupostos ni presentar projectes de llei al Parlament.

Límits lògics

Notícies relacionades

Torra es nega a declarar per la seva segona causa per desobediència

Un informe de Presidència preveu amplis poders per al Govern en funcions

A primera vista, es podria entendre que la regulació específica del Govern que té un president «substitut» determina que s’ha de considerar aïlladament del disposat per als executius en funcions. Segons la meva opinió, no és així. El govern al qual es refereix l’article 6.4 és també un govern en funcions, i no només pel que es desprèn de l’article 18 citat. Després de la substitució d’un president inhabilitat, la LPGG limita al Govern de manera concreta les seves atribucions pel mateix motiu que ho fa per a qualsevol govern en funcions.

En un sistema parlamentari com el nostre, on la Cambra té l’hegemonia política, té tot el sentit limitar les facultats dels governs la continuïtat dels quals depèn de la decisió parlamentària. Cal esperar que el Parlament decideixi qui ha de ser el president de la Generalitat. El Govern existent ha de decidir només sobre allò indispensable, per traspassar al seu successor un horitzó el més obert possible perquè pugui desplegar el programa de govern amb què hagi sigut investit.