Confinaments selectius

La ratera de la Covid i els lloguers

La carrera científica per trobar una vacuna corre paral·lelament a la que protagonitzen polítics, legisladors i entitats socials compromesos amb la lluita per una vivenda digna

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp54993365 vallecas200919121805

zentauroepp54993365 vallecas200919121805 / JOSE LUIS ROCA

La ratera de la Covid-19 està aquests dies en centenars de barris de la geografia espanyola, més o menys petits, més o menys conformes, que afronten la segona onada del virus amb ànims dividits. A Vallecas, però també a Salt o Son Gotleu, a Palma, els veïns confinats es pregunten per què són ells i no d’altres els que s’han d’aïllar, per què són sempre els mateixos els que paguen els plats trencats, noves creus en la llista infinita de greuges de zones castigades amb la duresa dels guetos. «Ho fem per protegir-vos», diuen els responsables de Salut, i és clar que protegeixen, però van tard, perquè el problema és d’origen, és l’aglomeració, la falta de vivendes en condicions, d’espais oberts públics, de plans b perquè les famílies s’apanyin davant una dificultat sobrevinguda.

Vivenda, urbanisme i lloguers són tres peces d’un mateix engranatge sacsejat pels brots de la pandèmia. Els encerts i errors dels models de ciutat defensats per urbanistes i polítics de torn han sortit a la llum com mai. Mentre fa anys que ciutats com Barcelona estan entestades en plans de pacificació dels carrers i de foment de les zones verdes, les carències dels barris més densament poblats, de zones metropolitanes barcelonines, però també de Girona o de Madrid, s’han vist exposades com fa molt temps que no passava davant l’opinió pública.

Notícies relacionades

Els indicadors d’ara de la pandèmia, el nombre de contagis per habitant o la llista d’escoles amb grups bombolla infectats, es poden superposar fàcilment a la realitat permanent dels barris. Cada crisi colpeja més, i la bretxa creix a les ciutats. 

És clar que la gent està esverada. Hi ha una estranya efervescència en l’aire, una tensió continuada.  La pandèmia va arribar i no veiem clar el final del túnel, aquesta vacuna que ens deslliurarà en pocs mesos de les mascaretes, però que no sabem quant més tardarem a recuperar el mercat laboral i a fer més justos els lloguers que no han abaixat preus malgrat els efectes econòmics de tant erto i tancament de negocis. La carrera científica per trobar una vacuna corre paral·lelament a la que protagonitzen polítics, legisladors i entitats socials compromesos amb la lluita per una vivenda digna i límits als lloguers injustos. Les moratòries als desnonaments s’han acabat i els rebrots de persones sense llar estan a la cantonada en una tardor que milions de persones ja viuen com una ratera.