IDEES

El dilema de la consciència

1
Es llegeix en minuts
undefined52786478 icult westworld200314171921

undefined52786478 icult westworld200314171921

Hi ha preguntes per a les quals no volem trobar resposta. Hi ha dilemes que ens atrauen més pel gaudi del viatge que per la possibilitat d’arribar a port segur.

Marejar una idea complexa ens causa un plaer inconcret, de naturalesa difusa. Ens deixem portar per la dialèctica, sempre que el debat no ens ataqui amb certeses o conclusions de cap tipus. La satisfacció sorgeix, de manera constant, del dubte fet aliment per a l’intel·lecte. Preguntes i més preguntes, no volem res més enllà de la materialització d’un dubte en petits gestos d’interès que desemboquin, gairebé per accident i sense que ens n’adonem, en innocents ‘hobbies’ o en el nostre gènere de ficció favorit.

La tercera temporada de ‘Westworld’ no ha tingut tanta repercussió com la primera, potser perquè ens atrauen poc les respostes a les preguntes sobre la consciència humana

‘Westworld’, la famosa sèrie d’HBO, ens va plantejar preguntes fascinants en la primera temporada. ¿Què és la consciència humana? ¿De què està feta? ¿Quina és la diferència entre la intel·ligència artificial i la pròpia? I la més important de totes, ¿quan serà massa tard per plantejar-se aquestes preguntes amb la parsimònia amb què les fem ara?

Notícies relacionades

El cert és que molts neurocientífics, en el dia d’avui, utilitzen la imatge mental d’un ordinador per comprendre i explicar el funcionament del cervell humà. Es recolzen en l’expectativa complerta de la tecnologia, que ha sigut dissenyada dins d’un circuit d’accions i reaccions molt concretes que estabilitzen el treball col·laboratiu i l’avenç global, per dibuixar el mapa, inabastable i incomprensible, de la ment humana. Ens acostem a l’estudi de la nostra pròpia naturalesa qualificant-la de tecnologia biològica, fent comparatives constants, dissenyant el món a la nostra mida, creant la nostra imatge i semblança. Els robots són part de les nostres vides, tot i que encara ens deixem portar per la il·lusió d’estar jugant amb hipòtesi.

Pot ser que la tercera temporada de ‘Westworld’ no hagi tingut la repercussió que va tenir la primera, però potser la culpa no és de la sèrie per si mateixa, sinó del plaer que ens causa el desassossec de la pregunta, i el poc que ens atrau la idea d’haver d’enfrontar-nos a una resposta, sigui quina sigui.

Temes:

Sèries