L'emergència climàtica no s'atura

L’urgència de la pandèmia absorbeix bona part dels esforços polítics i socials, però el seu desafiament no ha d’eclipsar la lluita contra el canvi climàtic, una amenaça d’efectes devastadors. Greenpeace, Ecologistes en Acció i Intermón Oxfam, seguint el camí d’oenagés d’altres països, han demandat l’Estat espanyol per incomplir els compromisos de reducció d’emissions. Les previsions actuals situen la disminució de gasos per al 2030 en un 23% respecte al 1990, molt lluny del 55% que reclamen a la Unió Europea diverses societats científiques. Sequeres, augment d’incendis, desforestació, pujada del nivell del mar i pluges torrencials són alguns dels efectes nocius del canvi climàtic. Una situació que afecta especialment Espanya i els països més vulnerables.

L’acció de les tres oenagés espanyoles s’afegeix als litigis presentats per un total de 39 organitzacions ecologistes de tot el món. Països com els Estats Units, Alemanya o França s’enfronten a les seves demandes; també algunes empreses multinacionals contaminants. Encara que la sentència a Espanya fos favorable als ecologistes, el Tribunal Suprem no té instruments legals per executar-la, però és evident que augmentaria la pressió política i social.

Una pressió a què s’afegirà de forma contundent la Unió Europea (UE). Així, en línia amb les tesis científiques, la UE preveu fixar per al 2030 una pauta intermèdia de reduccions d’emissions del 55% respecte a nivells de 1990, molt per sobre del 40% pactat fins ara. De fet, els eurodiputats han demanat incrementar l’objectiu fins a un 60%. En l’horitzó, es planteja la completa descarbonització de l’economia europea el 2050.

Frenar el canvi climàtic no admet dilacions. Els seus efectes, alguns ja perfectament visibles, amenacen la salut humana. Algunes de les seves tràgiques conseqüències són l’augment de mortalitat pels fenòmens extrems i l’increment d’al·lèrgies, malalties respiratòries i certs tipus de càncer. Accelerar la transició ecològica i reduir l’emissió de gasos contaminants requereix prendre decisions valentes. Un exemple d’això és la implantació de la zona de baixes emissions, que comporta la prohibició de circular vehicles contaminants per cinc municipis de l’àrea de Barcelona. Són mesures que necessiten la implicació de la ciutadania, però també el disseny d’alternatives per part de les administracions pertinents. Un medi ambient sa és un dret humà i l’única garantia de futur.