Editorial
L’Ertzaintza ha decidit informar regularment sobre la procedència geogràfica de les persones detingudes a Euskadi. Una decisió que, sabent la polèmica que generaria en la societat basca, és necessari indagar per què s’ha produït. El subministrament d’aquest tipus de dades trenca amb la manera d’actuar que s’estava seguint fins ara i que mantenen la resta dels cossos policials, des de la Policia Nacional fins a la Foral de Navarra, passant per la Guàrdia Civil o els Mossos d’Esquadra. Aquestes policies, com fins ara la basca, eludeixen detallar en les seves notes informatives l’origen territorial dels que delinqueixen per evitar estigmatitzar els immigrants. De fet, es tracta d’una pràctica avalada per organismes internacionals, com el Consell d’Europa, que recomanen a les forces policials "no revelar públicament informació sobre la raça, color, idioma, religió, nacionalitat o origen ètnic o nacional del presumpte autor d’un delicte", per no perpetuar mites que vinculin el delicte amb l’origen ètnic o amb l’augment de la immigració sense justificació.
El risc que aquesta informació contribueixi a assentar aquests prejudicis negatius és el que ha portat a l’Ararteko, el defensor del poble basc, a iniciar una actuació d’ofici per conèixer les raons que han empès el Govern basc a procedir d’aquesta manera.
El conseller d’Interior basc ha justificat la decisió per impedir que alguns partits utilitzin les dades "a la seva conveniència". La qual cosa revela, no obstant, l’existència d’un problema que mereix una reflexió col·lectiva i seriosa. La pressió de grups com Vox, que justifiquen la seva intenció d’expulsar els immigrants amb dades falses sobre les seves activitats delictives, és permanent, i combatre-la exigeix de les administracions una anàlisi precisa sobre com s’ha d’actuar per desmentir amb dades reals, i sense contribuir a estigmatitzar els estrangers, aquestes afirmacions que no s’ajusten a la veritat.
Perquè la sensació d’inseguretat que afecta ara els bascos respon, d’una banda, al creixent augment de la població migrant a Euskadi, i, de l’altra, a aquests missatges de l’extrema dreta. Fins fa molt poc, la presència d’estrangers al País Basc era molt inferior a la de la resta d’Espanya. Ara ja arriba al 14,1%. Un percentatge inèdit, que ha obert una bretxa social, en índexs d’atur i pobresa, entre autòctons i estrangers. No serà fàcil, no obstant, combatre aquesta sensació d’inseguretat i la propaganda antiimmigració, amb una decisió que sembla poc meditada i no consensuada, com l’adoptada per l’Ertzaintza, que a més aporta dades que indiquen que el 46% dels delictes comesos a Euskadi en els últims nou mesos haurien sigut perpetrats per estrangers. Un percentatge elevat, superior al que té el Ministeri de l’Interior per al conjunt de l’Estat, i sense precisar el grau de gravetat d’aquests delictes. La resposta més immediata per tranquil·litzar la ciutadania hauria de ser reforçar la presència policial a les zones més tenses, però també és necessari que els governants reflexionin col·lectivament, amb calma i amb dades fidedignes, sobre com afrontar els problemes que planteja l’arribada d’aquests nous ciutadans i la seva integració en la nostra societat. Inclosa la seguretat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
