Aval amb matisos a l’amnistia

Spielmann conclou que l’amnistia no vulnera el dret europeu, ni pel que fa als delictes de terrorisme ni referent a la responsabilitat comptable de l’1-O. Considera que no existeix un vincle directe entre les actuacions dels CDRs i els interessos financers de la Unió, i que la directiva europea sobre terrorisme no impedeix l’extinció de la responsabilitat penal. I estén aquest aval als dirigents del procés acusats de malversació per les despeses del referèndum, aplanant així el camí del perdó de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

L’informe remarca, a més, que la norma es va aprovar "en un context real de reconciliació política i social" i que, lluny de ser una autoamnistia, va ser fruit d’un procediment parlamentari plenament democràtic. Amb això, Spielmann rebat un dels principals retrets de l’oposició i de certs sectors judicials. Segons el seu parer, la llei no protegeix un règim ni els seus dirigents, sinó que respon a una conjuntura excepcional i a la voluntat de normalitzar la vida institucional.

No obstant, l’advocat general no atorga un xec en blanc. Adverteix sobre dues qüestions concretes: el termini màxim de dos mesos perquè els jutges apliquin l’amnistia –que considera "excessivament curt i vinculant"– i la necessitat de garantir que totes les parts, incloses les que actuen davant el Tribunal de Comptes, siguin escoltades abans de resoldre. Són observacions tècniques, però rellevants, que podrien requerir ajustos a la llei per complir plenament amb els estàndards europeus de tutela judicial efectiva.

El dictamen ha tingut una immediata traducció política. A la Moncloa s’ha interpretat com un suport sòlid que reforça la seva estratègia de reconciliació a Catalunya. El PP, per contra, ha insistit que la norma és "immoral i il·legítima" i vulnera l’Estat de dret. I l’independentisme, per la seva banda, ha sigut prudent: Puigdemont l’ha qualificat de "pas important", mentre ERC i Junts ho han considerat un aval que facilita l’aplicació de la llei i el retorn dels dirigents a l’exterior.

Una cautela que s’explica perquè l’opinió de l’advocat general no és vinculant, tot i que en vuit de cada 10 casos el TJUE segueix el seu criteri. Si passa també en aquest, el tribunal europeu consolidarà la validesa jurídica de l’amnistia i reforçarà la posició del Govern davant els tribunals espanyols i davant l’opinió pública. De moment, el missatge de l’advocat general és inequívoc: la llei és compatible amb el dret europeu, no vulnera els interessos financers de la UE ni la normativa antiterrorista, i no pot considerar-se una autoamnistia. Però recorda també que la reconciliació política ha d’anar acompanyada de plenes garanties judicials i d’un respecte escrupolós a l’Estat de dret. I és en aquest equilibri entre legitimitat política i solidesa jurídica que es decidirà, en última instància, el crèdit de la llei més controvertida de la legislatura.