L'any escolar de la Covid-19
Pesta alta i tornada al col·le
On fa només un any temíem l'efecte dels avanços tecnològics sobre les pròximes generacions, ara esperem una vacuna que ens immunitzi i ens torni la son a les nits
zentauroepp54827271 madrid 08 09 2020 sociedad coronavirus covid 19 inicio de200908103108
Un joc infantil que m’ha deixat un record inquietant ha sigut el de pesta alta. Hi jugàvem al pati de l’escola, teníem 9 o 10 anys, i la idea era que qui, a sorts, començava amb la càrrega de la «pesta», només se’n salvava si la transmetia a un altre al tocar-lo, i així successivament fins que sonava la campana del final de l’esbarjo. Et salvaves si estaves en alt, i el banc de pedra del pati era la taula principal de salvació després d’una bona carrera. És un record vague marcat per la inquietud, els nervis i el temor atàvic que arrossegava el joc. Llavors no teníem ni idea que la pesta havia sigut una plaga que va fuetejar Europa a l’edat mitjana. ¿A què jugaran els nens a l’esbarjo aquest curs?
El curs escolar de l’any passat girava sobre temors ben diferents, sempre pors. L’amenaça de l’ús dels mòbils a les aules era molt present, igual que el debat sobre els perjudicis i avantatges que comportarien per a l’aprenentatge. La protecció de dades dels menors d’edat davant la seva entrada al món tecnològic semblava una assignatura prioritària. Riscos i amenaces que ara qualsevol pare firmaria per enfrontar, vist el panorama.
Una altra cosa és com ho perceben els més petits, però la tornada al col·le després de la interrupció forçosa que va suposar l’estat d’alarma i el confinament fa que el temps transcorregut sembli molt més gran del que el temps real indica. Uns mesos són una eternitat per a la ment d’una criatura, però la fractura digital que ha obert aquest parèntesi i la maduresa sobrevinguda per a nens sotmesos a la incertesa i por que pateixen els seus pares marcaran un abans i un després en tota una generació.
Notícies relacionadesOn fa només un any temíem l’efecte dels avanços tecnològics sobre la humanitat, ara esperem una vacuna que ens immunitzi i ens torni la son a les nits, certa tranquil·litat. Un banc de pedra on pujar per fugir del contacte fatal de la pesta alta que ens fa retrocedir caselles constantment enrere en aquest tauler capritxós en el qual es juga la nostra vida.
Subdirectora.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
