EL NOSTRE MÓN ÉS EL MÓN

¿És l'hora de l'indult?

La gens independentista Lliga Democràtica acaba de sol·licitar la gràcia per als polítics presos catalans

2
Es llegeix en minuts
¿És l'hora de l'indult?

Dues constatacions. Una, el Tribunal Suprem va dictar sentència contra els polítics catalans responsables de l’1 d’octubre i en un Estat de dret les sentències –agradin o es creguin injustes– han de ser acatades. Dos, que polítics que van obtenir el 47% dels vots en les últimes eleccions catalanes siguin a la presó no ajuda a la normalització de la vida social i política. Ni tan sols a la d’Espanya, cosa que és molt nociva en moments de greu crisi. I més quan –almenys de moment– s’ha tancat la via del tercer grau de la llibertat restringida.

I tampoc ajuda la paralització –Quim Torra i Carles Puigdemont la volen– de la taula de negociació entre la Generalitat i el Govern de Madrid. El període preelectoral català i l’absència de majoria del Govern de Pedro Sánchez són dificultats objectives, però és obvi que aquesta paralització perjudica la desinflamació d’un conflicte que també parteix en dues meitats –la independentista i la no independentista– Catalunya.

Diverses iniciatives

¿Tot continuarà així fins després de les eleccions catalanes que sembla que es retarden al febrer? No és el millor escenari. Per això cal ressenyar les iniciatives que estan sorgint a favor de l’indult als condemnats. El prestigiós penalista Francesc Jofresa, gens independentista, el va demanar ja abans de l’estiu. L’UGT estatal l’ha sol·licitat per a l’exconsellera Dolors Bassa, militant de l’UGT catalana que ha afirmat desitjar-lo. Tres expresidents del Parlament català el tramiten per a Carme Forcadell, que va presidir aquesta Cambra. I potser el més significatiu, Lliga Democràtica, un grup de centredreta, s’ha expressat també a favor de l’indult. Aquesta última petició trenca esquemes, ja que un dels principals promotors de la Lliga és Josep Ramon Bosch, que va ser fundador i president de Societat Civil Catalana. I en la famosa manifestació de SCC un dels crits més corejats va ser «Puigdemont, a la presó».

L’indult és atacat pels qui sostenen que les sentències s’han de complir sempre, en primer lloc els fiscals del Suprem, i que les condemnes no poden ser paper mullat. També pels sobiranistes que creuen merèixer l’amnistia (inconstitucional) i que recorreran davant els tribunals europeus.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però la realitat és tossuda. L’indult és perfectament legal i constitucional i seria un factor de distensió. I els presos, que van acceptar el tercer grau i recorren contra la seva privació, seria absurd que no l’acceptessin com ha explicitat Bassa. Una altra cosa és que no el sol·licitin directament.

Notícies relacionades

Han passat ja tres anys des de l’1 d’octubre del 2017 i ja s’ha vist que la via judicial –potser llavors inevitable– no ha servit per resoldre un problema complex que es va crespar amb la sentència del Constitucional del 2010 sobre l’Estatut de quatre anys abans i amb la crisi econòmica. És hora –si no volem convertir-nos en estàtues de sal– de mirar el futur sense ser presoners del disbarat del 2017. Ja llavors Miquel Iceta va suggerir que l’indult podria acabar sent necessari, cosa que no el va afavorir gens en les eleccions d’aquell any. «Desgraciat aquell que s’avança al seu temps», diu el vell proverbi xinès.

Però el proverbi segueix, «més desgraciat encara aquell que es retardi al seu temps». Avui el Govern de Sánchez ha de corroborar amb fets –no només paraules– la seva voluntat de desinflamar. L’indult de Bassa, que demana l’UGT, seria una primera mostra. I quan els fundadors de SCC ho reclamen, la dreta espanyola hauria de pensar-s’ho dues vegades abans d’oposar-s’hi.