CONVIURE EN TEMPS DE LA COVID
A què juguem?
El joc forma part de l'experiència humana i per tant ha d'estar sotmès a unes normes que han de fer possible la vida en societat
botellonok
En aquestes setmanes de temps suspès entre el pic de la pandèmia, el post confinament i l'inici de temporada, la ciutat sembla jugar a fet i amagar amb el virus i les seves conseqüències. Mentre hi ha tossuts, irresponsables, ignorants -amb i sense coneixements- que fan una ràbia tremenda, la majoria intentem seguir les regles del joc.
Aquest virus no és cap joc,tot i que estiguem sotmesos a un cert assaig-error en mesures polítiques i sanitàries. Juguem tant que no vam tardar ni una setmana a fer de les mascaretes un complement de moda (a vegades penso que si les haguéssim pogut fer homologades i obligatòries abans ara es veurien més seriosament del que les veuen o llueixen alguns).Pel carrer, veig un fill que intenta parlar amb la seva mare a través del vidre de la porta de la residència i tots dos riuen, però a mi se'm fa un nus a la gola. També se me'n fa, però de ràbia, amb les imatges d'uns aplecs que en diuen festes però que són ruletes russes, pels que hi participen i per tots nosaltres. Jugar forma part de l'experiència humana i per tant també ha d'estar sotmès a unes normes de convivència que han de fer possible la vida en societat.
L'asfalt s'ha tenyit de pintures de colors per marcar espais per on sí i per on no poden passar vianants, ciclistes i cotxes en un esforç lloable per fer de la distància una oportunitat per a la "pacificació" del trànsit. Secundo la majoria de mesures, però no puc deixar de pensar en els límits entre el paternalisme i l'empoderament. L'exemple de la reducció a l'absurd és una xarranca institucionalitzada, pintada al terra en l'espai de la calçada guanyada als cotxes davant una escola. On queda el guix, el joc que comença en el mateix acte de dibuixar els requadres, en la màgia de la pluja que els esborra i obliga a pintar-los de nou o, senzillament, a jugar a una altra cosa? L'escola ha de ser també un espai de llibertat per jugar al que et doni la gana. Confiem que els nanos ho puguin fer durant tot el curs.
