ELS EFECTES DE LA PANDÈMIA

Quan parar no és possible

L'economia informal s'incrementa en moments de crisi com l'actual, quan per a moltes persones vulnerables és l'única sortida per continuar generant ingressos

Es llegeix en minuts
Quan parar no és possible

L’economia informal es comporta de manera anticíclica, és a dir, s’incrementa en moments de crisi i disminueix en etapes de prosperitat i, per a perfils vulnerables, pot convertir-se en l’única sortida per continuar generant ingressos. Protegir-se del coronavirus passa a ser secundari quan no hi ha un plat a la taula. I és que, en aquest tema, la teoria de les necessitats d’Abraham Maslow continua vigent: primer menjar, després la salut. Són treballs de baixa remuneració i no estructurats. Sense horaris i sense estabilitat. Les persones que operen en l’economia informal són invisibles al sistema de protecció social i poden ser preses de la trampa de la pobresa, segons la qual els ingressos futurs són sempre inferiors als presents.

Per la seva naturalesa, l’economia informal es pot comparar a una caixa negra. Alguns dels elements són coneguts: immigració sense regularitzar, persones sense formació, treballs individuals a petita escala i cert frau empresarial en sectors com els serveis o l’agricultura. Però el que comporta una gran dificultat és conèixer el volum d’aquesta caixa negra: el percentatge del PIB que representa en l’economia o el nombre de persones que subsisteixen gràcies a aquesta són sempre estimacions. Una de les més recents, oferta per la patronal catalana Foment del Treball, la va xifrar en un 25% del PIB. ¡Una quarta part! I arran de la crisi econòmica derivada del coronavirus, és més que probable que incrementi en els pròxims mesos.

Et pot interesar

L’economia informal és present a tots els països del món però en gran manera en aquells menys desenvolupats. Tot i que la tendència mundial és la disminució d’aquestes pràctiques laborals, es tracta d’un procés molt lent que comporta dècades de mesures socials i empresarials. Segons el Fons Monetari Internacional, a la dècada dels 90 els països europeus tenien un nivell d’economia informal del voltant del 25% mentre que entre 2010-2017 s’acosta més al 20%, una mica per sota de l’estimació espanyola. També a l’Àfrica subsahariana, la zona del món amb més economia informal, ha passat del 40% al 33% en aquest període, tot i que amb grans diferències entre països.

Incentivar la creació d’organitzacions al voltant de l’economia social i solidària pot ser una sortida legal perquè grups de persones s’autoorganitzin en una activitat dins del sistema econòmic. Ja va servir durant la passada crisi financera, i pot servir de nou. Aquest tipus d’organitzacions gaudeixen de més resistència a les crisis i la seva presa de decisions, més democràtica, ajuda a prioritzar els llocs de treball a costa del benefici empresarial. La dificultat principal rau que les persones que creen cooperatives en èpoques de crisi solen tenir un perfil universitari. Pel que, a llarg termini, l’aposta més segura per superar futures crisis i reduir l’economia informal és assegurar que les escoles no tanquessin de nou durant el curs 2020-2021. I tractar l’educació com el que és: una inversió a llarg termini. I explicar-los què és l’economia social.