'Els amics de Casado no es diuen Cayetano'

Enmig de l’agost, el mateix dia que la casa reial oficialitzava el secret a crits que el rei emèrit, Joan Carles I, es troba a cura dels Emirats Àrabs Units, amb capital a Abu Dhabi; amb els rebrots de coronavirus a punt de posar de nou diverses autonomies sota l’amenaça del toc de queda i l’estat d’emergència; amb xifres de contagis semblants a les dels pitjors dies del confinament, Pablo Casado ha decidit desprendre’s del principal obstacle per al seu viatge al centre. En un cicle agostenc impropi de tanta actualitat i més fidel que el setembre al que els informatius nord-americans anomenen ‘breaking news’, la destitució de Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu parlamentària del grup popular al Congrés s’ha encavalcat, fins i tot, amb la destitució de Setién com a tècnic del FC Barcelona. Si Casado mirava d’enfosquir la fulminant caiguda de Cayetana hauria d’haver mesurat que allò de l’emèrit no era sinó la solemnització de l’obvi; que la xifra de contagis ha sigut relegada a un segon pla en favor del tancament de discoteques i la prohibició de fumar; i que allò de Setién era una mort anunciada després del ridícul davant el Bayern.

Potser Casado ha mesurat malament els temps. O potser no. Cayetana addueix per a la seva destitució una entrevista amb un diari nacional en la qual, bé és cert, qüestiona les ingerències del partit en qüestions del grup parlamentari, com si un i altre fossin ens independents i autònoms, com si s’hagués d’ignorar que un és l’ou i l’altre la gallina, i que és igual qui arribés primer dels dos, quan el que està clar és que no només les seves diferències amb el secretari general, Teo García Egea, és a dir, amb Gènova, amb el partit, l’ou o la gallina, tant és, han precipitat la seva estrepitosa caiguda, sinó que mantenir a la portaveu al Congrés era negar l’evident: que el model d’Alberto Núñez Feijóo, escorat al centre, procura el recolzament d’una part molt notable de l’electorat de centredreta, mentre que el de Carlos Iturgáiz o el de la mateixa Cayetana, forjat a foc a les calderes de la FAES aznarista, perd credibilitat i fonament cada vegada que qualsevol portaveu del PP tocat per aquesta estofa es planta davant d’un micròfon.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Cayetana Álvarez de Toledo va comunicar la seva destitució de manera patètica. En ple carrer, amb campanes sonant de fons, atordida, navalla en mà, i poc creïble. Al·ludeix la destituïda a l’espurna que ha fet esclatar la metxa: una entrevista diumenge passat en la qual afirmava que «hi ha hagut una invasió de competències del partit en el grup parlamentari». Demà m'afaitaràs. La destitució d’Álvarez de Toledo ni es va forjar ni es va decidir ahir, sinó fa un parell de setmanes, poc després del missatge que l’electorat gallec i basc havien llançat al partit, quan es va resoldre que dir terrorista al pare de Pablo Iglesias o enfrontar-se a la gresca amb Carmen Calvo o Adriana Lastra, lluny de guanyar el centre, peraltava la corba del Partit Popular més cap al territori de la ultradreta que al centre conservador moderat, sota el que volen albergar-se els punts que el partit va perdent en els sondejos del CIS com un personatge de conte que va esqueixant engrunes per saber tornar a casa.

Silenciada la cridòria irritant de la ja exportaveu al Congrés, a Casado li toca ara demostrar que ha entès tots els missatges. El de les últimes eleccions autonòmiques i el de les enquestes, però sobretot el dels principals barons del seu propi partit. La substitució de Cayetana per Cuca Gamarra tampoc assegura un viatge ràpid cap a latituds més moderades, tot i que és probable que els canvis radicals no sempre s’encaminin a l’èxit a base de bisturí, sinó amb l’aplicació de tractaments més lents i eficaços, la medicina política de tota la vida. Tantes alforges per a aquest viatge. I deia Pablo Casado que era Pedro Sánchez qui anava improvisant sobre la marxa.