Actuar abans que sigui tard

Tots els països europeus (tot i que cap com Espanya) estan vivint un augment de la circulació del virus causant de l’epidèmia de la Covid-19 després d’haver aconseguit dominar, a diferència dels EUA o el Brasil, la primera onada. Si al principi hi podia haver el dubte de fins a quin punt l’augment de positius confirmats per les proves de cribratge responien a l’extensió de la malaltia o a la major capacitat per detectar els casos, el ritme de creixement de la corba d’infectats i la contínua ampliació de les zones geogràfiques afectades inclinen la balança cap a la interpretació més preocupant. Era esperat i esperable que la mobilitat estiuenca (fins i tot en els mínims nivells que s’ha produït) i la vida social i nocturna en període vacacional (especialment dels grups que han demostrat menor responsabilitat) donessin peu a rebrots. També es confiava que les mesures a què les comunitats es van comprometre després de l’aixecament de l’estat d’alarma, especialment el desplegament d’un operatiu de detecció precoç dotat amb milers de professionals, permetessin anar detectant-los i aturant-los; en moltes autonomies aquest desplegament ha arribat no per evitar el rebrot sinó per doblegar-lo quan ja s’estenia.

Dijous passat es va fer públic un comunicat de diverses societats mèdiques que reclamava accions coordinades, i que lamentava que les ja preses arribessin tard i alertava que sense un cop de timó podia produir-se un col·lapse en els serveis sanitaris. Consultades moltes d’aquestes després de l’acord unànime, divendres passat, del ministeri i les conselleries de Salut per activar noves restriccions, coincideixen a valorar-les com a positives però tardanes i insuficients.

Encara no hem arribat al setembre, en què l’activitat laboral s’hauria de reactivar, han d’obrir les escoles i en algun moment la pandèmia se solaparà amb la grip. No ens podem permetre descobrir llavors que les mesures que ja haurien d’estar aplicades o en via d’adopció (el funcionament eficaç de l’‘app’ de rastreig, un protocol eficaç per a la tornada a les classes i l’existència d’una reserva de material sanitari suficient en cas d’un nou pic d’ingressos) són només una promesa.