Anàlisi
El més petit dels soldats de Déu
Els gihadistes aprofiten ara la pandèmia per aprofitar la debilitat de l'enemic
zentauroepp53356286 grafcat6235 barcelona 08 05 2020 agentes de la guardia c200508124551 /
Per a la majoria dels musulmans, visquin a Bagdad o a Barcelona, el coronavirus és una amenaça per a la salut i un flagell per a les seves condicions de vida. Per als gihadistes, constitueix un regal d’Al·là, un «turment diví contra els creuats», en paraules d’un líder de l’Estat Islàmic (ISIS). El fet que la Covid-19 s’acarnissés, inicialment, amb Occident, va produir alegria entre les seves files. Al març, el virus va ser qualificat com «el més petit de tots els soldats de Déu» per un líder d’Al-Qaida, l’altra organització que competeix amb l’ISIS per l’hegemonia en l’espai islamista més intransigent. El fet que el líder de l’ISIS, Abu Bakr al-Baghdadi, morís un mes abans de l’esclat de l’epidèmia, durant una operació militar nord-americana, afegeix versemblança a la idea d’una venjança sagrada. Si l’Estat Islàmic no ha pogut desofendre la seva desaparició amb un atemptat de grans proporcions, el més petit dels soldats s’encarregarà de fer pagar la seva gosadia a Occident. No és estrany que, des d’aleshores, l’ISIS observi amb joia l’evolució de la pandèmia als Estats Units i el seu portaveu sostingui que «el coronavirus desemmascara l’omnisciència i el poder d’Amèrica del Nord».
La interpretació apocalíptica de l’islam en la qual se sustenta el mal anomenat Estat Islàmic (que manca d’estat i de legitimitat per arrogar-se l’exegesi de l’Alcorà) ha trobat en la pandèmia un suport en el qual recuperar-se de les seves derrotes militars. Com totes les religions monoteistes, l’islam es pot entendre com una concepció de la vida basada en la fi del món. En un judici final on els justos seran recompensats. Una visió aterridora dels temps, de la qual la Covid-19 seria un signe anunciador segons els apologetes més literals de l’Alcorà. Fins i tot un líder xiïta com Moqtada al-Sadr, enfrontat a l’ISIS, coincideix en la idea del càstig diví. En el seu cas, com una resposta a la legalització del matrimoni homosexual. El missatge no passaria de cercles radicalitzats si no fos perquè les insòlites imatges de la Gran Mesquita de la Meca, deserta durant el Ramadà, han provocat un trauma profund entre milions de musulmans.
L’Estat Islàmic no ha pogut desofendre la seva desaparició amb un gran atemptat
El coronavirus ha revifat el debat entre fe i raó que és tan vell com les religions del Llibre. La majoria dels musulmans confien en la ciència per tornar a peregrinar. D’altres prefereixen confiar en Déu. I els integristes exploten un conflicte atiat per la incertesa que envolta l’expansió de la pandèmia. Quan la Hakima, una noia nascuda a Catalunya de pares magribins, va publicar un poema sobre el coronavirus, se li van tirar a sobre, a les xarxes, per un vers que deia: «els vostres hàbits abandoneu / en la ciència confieu». Són els salafistes més aguerrits, que consideren la ciència com una amenaça a la fe. Els gihadistes intenten intervenir en aquest debat cridant a convertir-se a l’islam com la millor manera de fer front a la pandèmia (Al-Qaida) o a aprofitar la debilitat de l’enemic per atacar (ISIS).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
