DES DE LA VILA OLÍMPICA

De cara al mar

El Mediterrani ordena pensaments i vivifica ànimes i cossos, és l'essència del barri

1
Es llegeix en minuts
vilaolimpicaok

vilaolimpicaok

El mar era a uns quants metres, valent i vital. Ho desitjava, però no hi podia arribar. Eren els dies durs de la pandèmia i m’havia de quedar just al quiosc per comprar EL PERIÓDICO i tornar a casa fins que la gravetat amainés.

En aquests últims mesos, he sentit que la Vila Olímpica i el mar estan fets l’un per a l’altre. El mar confereix identitat a la Vila i ella el fa cosmopolita, modern i atractiu. Surto a caminar pel passeig Marítim. Fins al Fòrum o fins i al Vela, recorrent el Moll de Gregal, on l’energia emana de l’aigua i t’envolta. El mar ordena pensaments i vivifica ànimes i cossos. És l’essència de la Vila, que va allotjar atletes vinguts de tot el món en els millors Jocs Olímpics de la història.

El meu barri viscut per mi és senzill. Que el Ricard em prepari una truita poc feta al Divuit, que aquest dissabte uns músics joves toquin jazz al Clorofila, ‘Cinema Paradiso’ remasteritzat als cines Yelmo Icària és un somni i, a poca distància, ens enclava en l’aquí i l’ara l’elegant cementiri del Poblenou.

Cal respirar profund quan veus tants cartells d’«es lloga». Però si vas avui mateix a una classe de ‘spinning’ o d’«esquena sana» al gimnàs Nova Icària, la teva salut t’ho agrairà. ¿Tens sal? M’encanta el nom que l’associació de veïns ha posat a la seva plataforma de convivència. La paraula ‘salari’ deriva de la quantitat de sal que, històricament, es donava a un treballador per poder conservar els aliments.

Notícies relacionades

Uns diuen que la Vila mai ha arribat a ser un barri, i tenen raó. Els que opinen el contrari també la tenen. Carrers amples, ara més silenciosos, poques botigues i gent que es mou mandrosament, per allò que, sent la primera, es viu com en una segona residència.

Recullo un llibre a la biblioteca Xavier Benguerel de camí a casa. La presó de Wad-Ras em continua interpel·lant. Internes que parlen rere les reixes amb els seus homes al carrer i saber que, més a dins, allotja qui va ser presidenta del Parlament.