EDITORIAL

Objectiu: frenar la segona onada

Un col·lectiu de científics exigeix identificar els errors en la gestió de la pandèmia: és urgent, perquè molts s'estan repetint

2
Es llegeix en minuts
uciok

uciok

L’aspecte segurament més interessant de la carta que una vintena de científics espanyols acaba de publicar a la prestigiosa revista mèdica ‘The Lancet’, reclamant una auditoria internacional sobre l’evolució que ha tingut la pandèmia de la Covid-19 a Espanya, és que el text no es revesteix d’«instrument per buscar culpabilitats» sinó que aposta per «mirar d’identificar les àrees en què el sistema de salut públic necessita millores». La proposta dels experts –alguns dels quals membres de comitès assessors de diferents governs– se centra, per tant, a conèixer les causes per les quals Espanya ha sigut, i està tornant a ser, un dels països més afectats per la Covid-19. Tenint un dels millors sistemes sanitaris del món (el lloc número 15 a l’índex de Seguretat Sanitària Global), ¿com és possible que a hores d’ara Espanya sigui el país d’Europa Occidental amb més nombre de casos per coronavirus, amb gairebé 310.000 infeccions i més de 28.000 morts confirmades? 

La mateixa carta publicada pels experts apunta motius potencials, des del desmantellament dels organismes de salut pública que havien d’haver preparat la gestió de la pandèmia i el debilitament de l’atenció primària fins a la reacció tardana dels governs, tant el central com els autonòmics, la seva falta de coordinació, la rapidesa amb què es va executar la desescalada sense haver disposat en diverses comunitats dels mitjans necessaris per sufocar un rebrot i les desigualtats socials que afecten els col·lectius més vulnerables.

Les notícies que arriben des d’Europa (en especial el Regne Unit, Alemanya i França) ens avisen que la pandèmia no està ni de bon tros controlada i que el risc d’una nova onada del virus és real. A Espanya, segons les xifres que arriben cada dia, encara més. El punt més preocupant i actiu a tot el continent és a l’Aragó, mentre que els brots a Euskadi, a Madrid i a Catalunya estan a nivells alarmants. Si bé Catalunya sembla encara a temps de contenir una propagació descontrolada, a Euskadi ja es parla d’una «segona onada». Però inquieta especialment la insuficiència de mitjans per rastrejar els malalts asimptomàtics a Madrid i l’opacitat de les dades que ofereix el seu Govern autònom. Ja hauríem d’haver après que no disposar d’informació fiable que permeti identificar i sufocar els focus i reaccionar només quan el contagi s’ha desbordat té conseqüències letals. 

Els científics reunits en la missiva de ‘The Lancet’ llancen un crit d’alerta. Saber on s’ha fallat per no fallar en una situació similar. Lamentablement, sembla que alguns dels errors s’estan repetint. Els centres d’assistència primària estan a punt de la saturació i de seguir l’evolució de la pandèmia a l’agost la represa del curs escolar es pot veure compromesa. Convé insistir en la màxima precaució i, d’acord amb el que prescriuen els experts, disposar dels mitjans i millorar la coordinació. Deixar que la difusió del coronavirus arribi a unes magnituds que només puguin ser aturades amb un nou confinament seria catastròfic.