24 set 2020

Anar al contingut
L'última oportunitat de Felip VI

L'última oportunitat de Felip VI

Andreu Claret

Només una intervenció del Rei pot començar a aclarir els dubtes que té la societat. Hauria de ser una al·locució decidida

Soc republicà per tradició familiar i per convicció intel·lectual. Vaig acceptar la monarquia parlamentària per realisme polític, tot i que Joan Carles arribés a rei després de tallar el cordó umbilical que l’unia al règim de Franco. Amb aquest bagatge, contemplo la crisi actual de la monarquia amb sentiments oposats. D’una banda, podria pensar que ha arribat l’hora de la transició cap a una república. Sense el papanatisme dels qui pretenen que les repúbliques estan blindades contra la corrupció i el clientelisme pel fet de ser-ho. D’altra banda, quan imagino aquesta possibilitat, destinada a fer realitat les meves conviccions, alguna cosa no encaixa.

Quan Alfons XIII va abandonar Espanya, el meu pare ho va celebrar. Va creure com molts que aquell exili obria una nova era per a Espanya i un futur de més llibertat per a Catalunya. Així va ser, tot i que aquella il·lusió va quedar truncada per l’aixecament de Franco. No obstant, el 14 d’abril sempre va quedar com una data per somiar. ¿Per què avui, després de la sortida d’Espanya d’un altre rei, ens assalten més dubtes que certeses? Alguna cosa no encaixa.  

La resposta immediata és que la decisió del rei emèrit pot ser un artifici per eludir responsabilitats. No sabem si serà així, però ho sembla. No obstant, els meus dubtes obeeixen raons més profundes. Al context en el qual s’ha produït la fugida del rei. ¿És un ambient per a l’optimisme, com el que va animar els de la generació del meu pare, o ho és per al desassossec? La decisió de Joan Carles em va arribar al mòbil mentre era a l’aeroport del Prat. En un escenari distòpic. Amb gairebé totes les botigues tancades, uns quants avions a les pistes i passatgers silenciosos enfundats a les seves mascaretes. La notícia es barrejava amb dades descoratjadores sobre la pandèmia, a Catalunya, a tot Espanya i a mig món. Amb previsions cada vegada més alarmants sobre una tardor i un hivern social apocalíptics. Amb informacions sobre la bronca política immisericordiosa que recorre el país.

Des de les meves certeses republicanes, no crec que aquest sigui el millor moment per obrir el meló d’una transició cap a la III República. Pot ser-ho per fer carnassa política de l’actuació de Joan Carles, o per arremetre contra Pedro Sánchez, des de Pablo Casado fins a Ada Colau. No per crear un futur millor per a Espanya.

Les actuacions que han presidit la sortida de Joan Carles del país no han desactivat la crisi que pateix la monarquia. Pot ser que fins i tot l’hagin agreujat. En termes de credibilitat, només una intervenció del Rei pot començar a aclarir els dubtes que té la societat. Hauria de ser una al·locució decidida, que aclarís les incògnites que envolten l’actuació del seu pare i que respongués als interrogants sobre el seu propi paper, des que va assumir la corona. Altrament, tant si el context és d’esperança com si és d’inquietud, tant si el canvi ens agrada com no, la monarquia té els anys comptats. El rei Felip VI té una última oportunitat.