Editorial

L'oci nocturn i els rebrots

El tancament de locals pot servir de poc si no va acompanyat d'una tasca de conscienciació i de buscar solucions per al sector

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp53832660 carpe diem200722124534

zentauroepp53832660 carpe diem200722124534

L’avanç dels contagis pels rebrots arriba a xifres realment preocupants i la constatació que una important majoria dels nous contagiats són joves ha provocat l’adopció de mesures contundents.  El Procicat, el comitè tècnic de seguiment de la pandèmia, va decidir aquest divendres suspendre l’activitat de l’oci nocturn a Catalunya. Una mesura que ja s’estava aplicant a Barcelona, Lleida i algunes altres zones. Discoteques, sales de ball i sales de festa amb espectacle es veuran directament afectades a partir d’avui durant 15 dies. Bingos i salons de joc, per la seva part, hauran de tancar a mitjanit.

L’adopció d’aquestes mesures tan rotundes és una conseqüència de la dificultat per contenir els contagis. Si dijous van ser els 1.949 a Catalunya, aquest divendres la xifra va baixar a 1.343. Xifres preocupants que han portat a l’Agència de Salut Pública a reconèixer que el sistema sanitari català viu «dies crítics». La majoria dels nous brots tenen el seu origen en contactes socials i un 10% van tenir lloc en ambient nocturn. Són fets objectius que s’han d’abordar amb la deguda atenció per frenar l’expansió de la Covid, i que acabi afectant a grups de població més vulnerables, com són les persones grans.  

Actuar amb rapidesa davant els rebrots és necessari, a més, per no haver de recórrer a cap altre confinament. Abans d’arribar a aquest extrem, és bo plantejar accions més acotades, amb efectes més limitats. No obstant, assenyalar als locals d’oci nocturn o als joves com els grans responsables dels rebrots pot portar conseqüències negatives, entre elles, l’estigmatització. El tancament no és l’única alternativa, a més, perquè el tancament dels locals pot comportar que augmentin exponencialment els botellons i festes privades sense control sanitari que acabarien desencadenant els rebrots que s’intenten concloure. Seria més convenient treballar de forma conjunta amb el sector, i buscar una solució que beneficiï la salut pública sense que bars i discoteques, fortament castigats després de l’aturada econòmica, assumeixin més riscos. Escoltar les peticions dels empresaris d’oci nocturn, com aprovar un pla que reguli la seva activitat amb garanties sanitàries –com s’ha fet en el cas dels festivals de la cultura–, o ajuts directes en cas d’haver de baixar la persiana, com succeirà durant aquestes dues pròximes setmanes, podria resoldre la difícil equació entre salut i economia.

Tot això sense oblidar que la mesura més eficaç és reforçar la conscienciació social, molt escassa entre alguns sectors, tant de joves com no tan joves, una cosa que no s’ha aconseguit amb les recomanacions difuses de les últimes setmanes. I no només a Catalunya, sinó que Euskadi, Madrid i Andalusia es troben en la mateixa situació. La pandèmia, en definitiva, obliga en primer lloc a un incessant exercici pedagògic i, alhora, de vigilància dels hàbits socials de risc. Perquè el gran objectiu ha de ser sempre buscar aquest difícil equilibri entre la salut pública i el manteniment de l’activitat econòmica.