31 d’oct 2020

Anar al contingut

EL NOSTRE MÓN ÉS EL MÓN

¿Què passa a l'entorn de TV-3?

¿Què passa a l'entorn de TV-3?

Joan Tapia

La retirada de Mònica Terribas ha mostrat la crua batalla entre JxCat i ERC per situar-se davant les pròximes eleccions

La decisió de Mònica Terribas de no seguir en el seu programa de Catalunya Ràdio ha generat reaccions i enfrontaments que obliguen a preguntar-se què passa a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l’organisme públic que governa Catalunya Ràdio i TV-3.

Mònica Terribas ha adduït que els engranatges no funcionaven bé a la ràdio pública. I immediatament els diputats Francesc Dalmases i Eduard Pujol, pròxims a Puigdemont, van apuntar a Saül Gordillo, director de l’emissora, com el responsable de les errades. I dilluns Núria Llorach, vicepresidenta de la CCMA i presidenta en funcions gairebé eterna, va demanar al Consell d’Administració de ‘la Corpo’ el cessament de Gordillo. Però la proposta no va prosperar al no obtenir el quòrum necessari. Dels quatre consellers que encara queden només van votar-hi a favor la mateixa Llorach, pròxima a JxCat, i el conseller apadrinat en el seu moment per UDC. No ho van fer els proposats per ERC i el PP.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La lectura clara és que Saül Gordillo, pròxim a ERC, va xocar amb Terribas (només se suposen els perquès) i que el món de JxCat va aprofitar per intentar fer caure Gordillo. Davant d’unes molt pròximes eleccions catalanes, JxCat i ERC s’estan enfrontant per controlar l’emissora que en el repartiment els va tocar als republicans, mentre que TV-3 corresponia a la gent de JxCat. La CCMA, que hauria d’estar al servei de tots els catalans, s’ha convertit així públicament en un escenari més del conflicte entre els dos partits. Lamentable i un pas més en la crisi de la la ràdio i la televisió pública catalanes.

Quan Pujol va crear TV-3 es va viure com el rescabalament de la Catalunya negada i castigada per la dictadura. I com un pas cap al pluralisme ja que llavors no hi havia televisions privades i TV-3, posada en marxa pel malaguanyat Alfons Quintà, va ser una mica d’aire fresc. TV-3 va adquirir velocitat, prestigi i audiència. Se la va acusar –amb raó– d’estar bastant al servei de CDC, crítica similar a la que es feia a TVE quan governava el PSOE o el PP. La diferència és que Pujol va manar durant 23 anys seguits. Una televisió i una ràdio pública vinculades al partit governant eren criticables, però no una cosa insòlita.

Tot va canviar a pitjor quan Artur Mas va abraçar l’independentisme. TV-3 (i Catalunya Ràdio) van passar de ser mitjans influïts pel Govern a altres que partien de la base que tots els bons catalans havien de creure en la independència, sense considerar que l’independentisme mai ha tingut més del 47% dels vots i contravenint el principi democràtic que no hi ha ni bons catalans ni dolents sinó només ciutadans catalans amb igualtat de drets que pensen com volen.

Una televisió que paguen tots els catalans no hauria de ser independentista

No és que Vicent Sanchis, professional amb moltes hores de vol, o Saül Gordillo, no puguin tenir les seves idees. El que passa és que els partits que manen ‘a la Corpo’ no tenen dret a convertir la televisió que paguen tots els catalans en la televisió del 47%.

I ara en veiem l’últim i trist capítol. El cas Terribas, a qui Artur Mas va voler fer consellera de Cultura quan CDC va tornar a la Generalitat, mostra que la televisió de tots els catalans no és ja una televisió independentista sinó el teatre d’una crua batalla entre dos partits que necessiten guanyar les eleccions. El pitjor del pitjor.

Però siguem justos. JxCat i ERC en són els grans culpables, no els únics responsables. Cs es va negar a assajar un principi d’acord per renovar ‘la Corpo’. I el PSC ha tingut una actitud tan ‘dorment’ que va causar la dimissió del seu conseller.