Al contraatac

Coronavirus i mentides

I quan ha arribat un desafiament de veritat en què no és possible viure de la retòrica, hem vist les greus conseqüències.

1
Es llegeix en minuts

barna / periodico

Com a periodista, em sento contorbat per no haver treballat més per remarcar l’enorme distància existent entre el que els líders independentistes han dit que farien en una Catalunya independent i la seva capacitat de gestió real.  

Sobre la seva gestió com a alcalde de Sant Vicent dels Horts, Oriol Junqueras assegurava que els alumnes del seu municipi obtenien un gran nombre de premis extraordinaris de batxillerat i Marta Rovira que havia reduït l’atur més que en cap municipi de Catalunya. Deien a més que, amb la independència, es podria fer el mateix que a Alemanya el 2010 i reduir el pressupost de defensa en un 40% per dedicar-lo a la investigació i l’educació.

Són tres exemples de tres falsedats: durant els anys que ho deia cap estudiant de la seva ciutat va obtenir el premi extraordinari, l’atur va tenir la pitjor evolució relativa dels 30 municipis del Baix Llobregat i Alemanya no va reduir la despesa en defensa ni en un euro. 

Per no denunciar aquestes falsedats i moltes altres amb prou energia, ERC ha obtingut prou vots per gestionar les conselleries dels serveis públics més importants: sanitat, educació i afers socials. I quan ha arribat un desafiament de veritat en què no és possible viure de la retòrica, hem vist les greus conseqüències.  

Notícies relacionades

Segons m’explica gent amb coneixement directe de l’assumpte, «acceptar treballar per a Aragonès i Vergés és tan dur com acceptar un càrrec amb Trump. Viuen en la mateixa combinació explosiva que el seu país és el millor del món mundial, amb una escassa capacitat de gestió; per això els estan dimitint els tècnics crítics per lluitar contra el coronavirus i no troben substituts. No han sigut capaços ni d’aplicar les recomanacions dels seus propis alcaldes des de fa mesos». 

Si els periodistes haguéssim fet la nostra feina, potser no hauríem arribat fins aquí. L’atenció dels mitjans s’ha centrat en les mentides sobre el procés, quan les transcendents són les que han explicat sobre la seva gestió.