26 d’oct 2020

Anar al contingut

Líder qüestionat

Macron s'estanca a la dreta

Macron s'estanca a la dreta

José A. Sorolla

El president no ha aconseguit reconciliar els francesos, un objectiu que continuarà sent inabastable si prossegueix amb una política que beneficia els poderosos

Emmanuel Macron va arribar a l’Elisi amb l’etiqueta que la seva política no seria ni de dretes ni d’esquerres o, millor, que seria alhora de dretes i d’esquerres. Però han transcorregut ja més de tres anys de mandat, i en la resolució de la crisi de Govern arran del fracàs del seu partit en les eleccions municipals ha perdut l’oportunitat de completar la seva política amb la segona derivada de l’equació, és a dir, compensar amb un gir a l’esquerra la primacia neoliberal que ha marcat la seva presidència. Macron va desplegar una sèrie de reformes, moltes de les quals, necessàries, però la seva política beneficiava sobretot els poderosos i, quan se li retreia, contestava que aviat hi hauria un gir social per recuperar l’equilibri.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquest gir social no ha arribat. Després d’un primer ministre procedent de la dreta, Édouard Philippe, un gestor eficaç que el va superar en popularitat, ha nomenat un altre primer ministre, Jean Castex, alt funcionari i alcalde de poble, antic militant del partit de la dreta Els Republicans i col·laborador de l’expresident Nicolas Sarkozy, la influència del qual en Macron és cada vegada més evident.

Entrevista del 14 de juliol

En la tradicional entrevista del 14 de juliol, el president tampoc va aportar grans novetats. A part de les mesures sanitàries destinades a combatre la pandèmia i les seves conseqüències socioeconòmiques –va anunciar un pla de 100.000 milions d’euros, que se sumen als 460.000 ja compromesos–, l’única picada d’ullet a l’ecologisme en auge va ser l’anunci d’inscriure en la Constitució l’objectiu de lluitar contra l’escalfament del planeta i el respecte a la diversitat. Va admetre errors en el conflicte dels Armilles Grogues, massa acceleració en algunes de les reformes empreses, com la de les pensions, i injustícia i falta de diàleg en d’altres.

Macron va reconèixer també que no ha aconseguit reconciliar els francesos, però aquesta confessió no sembla que expressi una preocupació excessiva, perquè aquest objectiu continuarà sent inabastable si prossegueix i accentua la política de dretes que ha executat fins ara.