Les estratègies sanitàries

La cacera del virus

El paper dels rastrejadors de contactes de casos de contagis de coronavirus ha de ser molt més rellevant si volem delimitar la propagació de l'epidèmia

1
Es llegeix en minuts
La cacera del virus

Emilio Morenatti (AP)

La lluita contra el virus que ha posat en perill la humanitat després de desencadenar una pandèmia és el més semblant a la cacera d’un animal tan perillós com esmunyedís. Ens ha fet córrer, gairebé literalment, per seqüenciar el genoma del coronavirus, per buscar-ne una cura, una vacuna, un fre a la seva expansió. Volem acorralar aquesta bèstia com ho vam fer en el passat amb tantes altres bèsties i amenaces globals que ens han enfrontat a situacions d’excepcionalitat. I com en tota caça, el rastreig és un element capital. Que Catalunya compti només amb 120 rastrejadors és molt difícil de justificar des del sentit comú, malgrat que el director de la nova Unitat de Seguiment de la Covid a Catalunya, l’epidemiòleg Jacobo Mendioroz, creu suficient el desplegament. El rastrejador ha de seguir la pista dels contagis registrats per delimitar-ne la possible propagació i contenir els brots, una tasca amb caires titànics si ens cenyim a les dades: amb 7,6 milions de persones i l’expectativa de noves onades de contagis, els precs d’Ada Colau en demanda de més efectius haurien de ser atesos amb urgència. Les queixes del Fòrum Català d’Atenció Primària, que denuncia la falta d’interacció entre els ambulatoris i els informadors que tenen assignades les indagacions de seguiment dels casos, encara disparen més alertes davant de l’estratègia marcada a Catalunya.

Notícies relacionades

És una altra realitat, però l’experiència internacional davant d’un mateix tipus de crisi hauria de fer-nos reflexionar: a Islàndia, amb tot just 360.000 habitants, van posar en marxa un equip de 52 rastrejadors quan van saltar les alarmes dels riscos d’epidèmia al seu país. Estem parlant del mes de març. I ja al febrer, la policia islandesa va posar en marxa els primers operatius per utilitzar les seves rutines de treball per delimitar els focus de possibles contagis.  Ha aconseguit, juntament amb les proves diagnòstiques massives, frenar l’avenç d’un virus que només ha llevat la vida de 10 persones al país.

Confiar que els confinaments tous de barris sencers contindran el virus en ple estiu és traspassar per enèsima vegada a la població una responsabilitat que han d’exercir els poders públics.