28 d’oct 2020

Anar al contingut

ELECCIONS EN PANDÈMIA

L'abstenció involuntària

L'abstenció involuntària

Olga Ruiz

Algú hauria d'aconsellar al candidat Feijóo que aquest no és temps d'afirmacions categòriques, de certeses absolutes

El virus no obre i tanca parèntesi al nostre aire, per molt que això impliqui fastiguejar vacances, retrobaments o eleccions. Evidentment això inclou les eleccions gallegues i basques de diumenge dia 12, que no disposen de cap butlla papal que garanteixi descans dominical per al coronavirus.

Sens dubte, aquest fet marcarà el desenvolupament de la cita amb les urnes de ciutadans gallecs i bascos que, per primera vegada, podrien plantejar-se si el seu compromís amb la democràcia és compatible amb la seva responsabilitat davant del contagi.

No és un matís menor i els candidats ho saben. A Galícia, el president de la Xunta i candidat a la reelecció pel Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, diu que no està especialment preocupat pel brot de coronavirus a la comarca d’A Mariña –131 casos confirmats, la majoria d’ells, joves asimptomàtics– i assegura que la comunitat continua sent aquest estiu «un dels llocs més segurs d’Espanya, sens dubte».

Algú hauria d’aconsellar al candidat Feijóo que aquest no és temps d’afirmacions categòriques, de certeses absolutes, per molt que estigui en joc el Govern d’una comunitat que ha estat en poder dels populars 33 dels 39 anys d’autonomia. La nova normalitat també és un dubte constant.

La Galícia buida

Mentrestant, els socialistes gallecs veuen una esquerda fins ara impensable i intenten aprofitar-la. Gonzalo Caballero, secretari general del PSdeG, avança un tsunami electoral diumenge. Les enquestes que fins ara coincideixen en la victòria de Feijóo ho fan també en la seva trontollosa majoria absoluta que possibilitaria la suma de les esquerres (PSdeG/BNG/Comuns). Si bé és cert que Galícia ja no és aquell bastió intocable del PP i que les tendències en els últims anys marquen canvis entre el seu electorat, també ho és que el perfil del votant popular a la comunitat continua sent majoritàriament rural i d’edat avançada. Mala combinació en temps de coronavirus. La Galícia buida perd població gairebé al mateix ritme que els populars perden vots.

Curiosament, el País Basc comparteix preocupacions (polítiques) i algun paral·lelisme electoral, cada vot compta i més si els que deixen de comptar perjudiquen el teu principal adversari polític. És el cas d’Ordizia, amb una alcaldia en mans d’EH Bildu, segona opció política de cara a aquest diumenge, segons apunten les enquestes. Potser per això, mentre Iñigo Urkullu no es planteja un ajornament electoral en aquesta localitat –que suma ja 28 casos positius de coronavirus des de dilluns–, el seu alcalde, Adur Ezenarro, exigeix aquest ajornament. El rerefons polític és evident, EH Bildu té per objectiu sortir enfortit diumenge per debilitar la reedició del pacte PNB-PSOE.

Els drets dels votants

Ezenarro s’entossudeix a posar l’accent en els drets dels votants. Si no poden acudir a votar perquè estan confinats, ¿no s’estan vulnerant els seus drets? Seria bonic creure que l’interès real siguin les persones i no les paperetes que empenyin a l’urna.

Diumenge, per primera vegada, un virus vota.