Anàlisi
Efecte cicatriu
Una persona que ara en tingui 30 haurà sobreviscut ja a dues crisis econòmiques considerables. Dues cicatrius. I, si es tracta d'una dona mare, potser tres
jovenes
La quarta onada feminista s’està ocupant de fer visible l’impacte negatiu que la crisi del coronavirus està tenint sobre les dones, però l’informe del Banc d’Espanya publicat recentment posa en relleu la vulnerabilitat d’un altre col·lectiu davant aquesta crisi: les persones joves.
Homes i dones solen trobar les seves primers feines temporals en sectors relacionats amb l’oci, la restauració, el turisme i el comerç minorista. Primers treballs que serveixen per adquirir experiència, demostrar capacitat de treball, constància i tenacitat, i anar consolidant-se al mercat laboral. Però precisament són aquests sectors els que han vist la seva activitat més compromesa pels efectes de la pandèmia. Primer pel confinament estricte i ara per una reactivació lenta, difícil i insegura.
El període de vida que comprèn des de l’acabament dels estudis fins a una certa estabilització laboral es considera una etapa sensible, en què es posen els fonaments del futur professional de la persona. En aquest sentit, la gestió de la crisi financera del 2008 ha deixat evidències sobre l’impacte durador que pot tenir entre les persones joves una crisi econòmica si no es gestiona correctament. En aquesta en particular, l’augment de la precarietat i del període d’atur entre una feina i la següent va implicar que els perfils més vulnerables es veiessin atrapats en una cadena de feines no qualificades, cosa que deixa una cicatriu laboral i perpetua desigualtats econòmiques i socials.
Ara existeix un perill real que això torni a succeir en el mateix segment de població. Tot i que els orígens de la crisi financera i de la crisi sanitària són radicalment diferents, les conseqüències podrien ser les mateixes. En la crisi financera, l’estratègia d’austeritat va implicar una reducció dràstica dels costos laborals, que es va acarnissar sobre l’ocupació juvenil, destruint l’ocupació temporal, més econòmica i ràpida, i mantenint els contractes permanents. Recordem que el nivell d’atur de persones entre 20 i 24 anys es va situar per sobre del 50% entre el 2012 i el 2014. La crisi actual també està afectant les persones joves, però no per les polítiques d’austeritat, sinó per les particularitats d’aquests sectors davant la Covid i el pes que aquests tenen al nostre país.
Potser és un bon moment per revisar les polítiques públiques relacionades amb les transicions de l’institut a la feina, i la importància de tenir una formació professional de qualitat. L’últim incís és per a les dones joves, tot i que en els moments inicials el temps d’inserció al mercat laboral és similar per a homes i dones, les diferències apareixen en etapes de maternitat, quan hi ha la necessitat de compaginar les obligacions laborals amb les familiars –que continuen sent molt majoritàriament assumides per les dones–.
Una persona que ara en tingui 30 haurà sobreviscut ja a dues crisis econòmiques considerables. Dues cicatrius. I, si es tracta d’una dona mare, potser tres.
