Debat laboral
Teletreball, oportunitat o trampa
Tant de bo que prevalgui la voluntarietat i el sentit comú. O veurem com els acomiadaments s'executen en un vist i no vist
img 20200313 182214
El món es divideix en dos tipus de persones: les que volen tornar a l’oficina i les que prefereixen quedar-se a casa, teletreballant. Confesso que pertanyo al primer grup. He fet programes de ràdio i televisió des del meu despatx. He fet conferències i classes, traient-me de la màniga recursos i entreteniments. Com tanta gent, he assistit a un munt de reunions, ficada de ple en plataformes que ni tan sols sabia que existien en els temps prepandèmics. I ara segueixo un curs ‘on lne’ per fer classes ídem en ‘streaming’, on la professora aconsella ¡inventar-se sessions multisensorials per motivar els estudiants! ¿I el teletreball, doncs? Segons la meva opinió, és complementari sempre; substitutiu, mai. Perquè no s’ha descobert res més eficient i estimulant als equips que la interrelació i el contacte humà.
Esclar que, per a moltes altres persones, no haver d’anar a l’oficina és genial, i aquest és el seu principal argument. S’han acostumat a la flexibilitat d’horaris i no estan disposades fàcilment a renunciar-hi. Però no ens enganyem: menys d’una quarta part d’empreses són susceptibles d’incorporar el teletreball. Per a això, cal disposar de recursos, objectius i estratègies ben definits o la productivitat se’n ressentirà. I cal assumir-ho. Tot i que el debat circula per altres camins, com: ¿Les empreses poden obligar els treballadors a desplaçar-se al centre de treball? ¿Quants dies a la setmana? ¿Qui paga el rebut de la llum, el wifi, la cadira ergonòmica, l’ordinador o una part del lloguer? El president de la CEOE, Antonio Garamendi, avisa que, si les condicions que l’obliguen per llei són impossibles, contractarà treballadors de Portugal.
El teletreball durant la pandèmia ha sigut una emergència. Ara cal ser cauts. Estem davant una oportunitat o una trampa, especialment per a les dones amb fills a càrrec. Per a moltes, ha sigut un infern. Tant de bo que ara prevalgui la voluntarietat i el sentit comú. O veurem com els acomiadaments s’executen en un vist i no vis. Això sí, per pantalla.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
