Avanç de la sexoflexibilitat

Entre la joventut, i especialment entre les noies –a les quals se’ls tolera més l’activitat o el desig entre congèneres–, la bisexualitat creix. S’atorga permís per tenir la possibilitat d’experimentar relacions eròtiques amb persones de tots els sexes, una ampliació del món eròtic, a la recerca de noves experiències. Tot i que els pugui atraure més un gènere que l’altre, la bisexualitat no és una elecció com a desig ni necessàriament ha de representar una etapa de confusió, ni de transició cap a l’homosexualitat o l’heterosexualitat; és una expressió de llibertat. Les atraccions poden ser canviants al llarg de la vida i, amb el temps, la tendència majoritària continua situant-se cap a la monogàmia i les relacions heterosexuals, tot i que entre els adolescents aquesta fórmula sembli passada de moda.

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

En aquest món tan canviant, guanyen terreny les relacions poliamoroses, és a dir, amb diverses persones alhora i en diferents nivells d’intimitat, que formen part d’un nucli estable amorós, eròtic i sexual. No es tractaria d’infidelitats consentides, sinó de relacions basades en la llibertat individual i l’autonomia, sense una estructura definida. ¿Com gestionar l’equilibri entre les diferents relacions? ¿On posar els límits? Les relacions poliamoroses no ofereixen cap garantia de ser més satisfactòries que les monògames. I atenció. Si la parella «principal» diu: «¿Per què estàs tan gelosa...? No deus ser poli de debò», o «l’única manera de tenir intimitat en grup és tenir sexe en grup», o es burla de tu quan vols expressar les teves emocions, s’ha de dir que t’enfrontes a una persona abusadora.

Compromís, confiança i comunicació. Com edificar satisfactòriament la nostra vida amorosa i sexual. Aquest és el repte.