¿Un pla de xoc pot ser la llavor d'un canvi educatiu?

Aquest dilluns van presentar un pla de 370 milions d’euros per al proper curs. Amb aquest pressupost no hi haurà diners per a tot el que necessitem, haurem de prioritzar. Poden semblar pocs diners o molts segons com els fem servir. Són pocs si esperem que un increment del 6,5% del pressupost educatiu compensi un sistema històricament infrafinançat i retallat. Però poden ser cabdals si es fan servir per impulsar des d’avui les claus del nostre futur, la innovació i l’equitat. Necessitem una nova generació de polítiques efectives, després d’anys de retallades que van escapçar aquestes apostes.

És molt positiu que en lloc d’apedaçar les insuficiències del sistema, s'aposti per les polítiques educatives que poden suposar un canvi de tendència en l’organització pedagògica, la digitalització i les oportunitats educatives.

Atenció tutorial i personalització

La gran majoria de la nova inversió està destinada a contractar més educadors per garantir la prevenció durant tot el curs vinent. Les escoles necessiten orientacions més concretes per planificar bé el trasbals del curs vinent, i ara veiem que aquestes arribaran massa tard. Amb els càlculs que s’han fet fins ara aquest nombre de docents seria insuficient. Però sembla que els criteris de salut permeten relaxar ràtios, distàncies i els usos de mascaretes en favor d’un canvi organitzatiu en grups estables. Això obre una oportunitat per a que cada centre opti per un redisseny pedagògic més efectiu, que en lloc d’apedaçar les ràtios aposti per l’atenció tutorial, la personalització, el suport educatiu als alumnes en desavantatge i el treball col·laboratiu.

Concentrar els recursos en centres amb més desigualtats, garantir activitats de suport extraescolars, imbricar l’escola amb les oportunitats educatives de la comunitat i el municipi, recolzar les AFA i invertir en programes de capacitats parentals són polítiques que s’han demostrat molt efectives per ajudar l’escola a superar les desigualtats socials.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Espero que les properes setmanes tinguem la resposta als interrogants que ens queden: ¿veurem un pla contra l’abandonament escolar que repesqui els alumnes perduts? ¿Es contemplarà la gratuïtat pels que ho necessiten a totes les activitats? ¿En aquest període de reconstrucció l’Administració entendrà que els centres necessiten més autonomia, menys burocràcia i rigidesa, però també més suport i formació per pilotar aquest canvi?

Un pla de tres anys pot ser una oportunitat per als alumnes d’avui, i al mateix temps la llavor d’una nova etapa per a l’èxit escolar de tots.