30 d’oct 2020

Anar al contingut

Anàlisi

¿Estem preparats per l'aprenentatge híbrid?

Marc vila

¿Estem preparats per l'aprenentatge híbrid?

Ismael Palacín

L'aprenentatge 'online' de qualitat demana més mestres i més escola que mai. Amb més tecnologia, més humanitzada haurà de ser la nostra educació i més experts els docents

Amb un esforç admirable els docents han aconseguit que les escoles siguin un espai d’aprenentatge acollidor, malgrat les mascaretes i les distàncies. Els canvis organitzatius consumeixen moltes energies. És comprensible que se sentin aclaparats quan veuen que a la vella burocràcia s’hi afegeixen els protocols de salut i han de preparar-se l’anomenada ‘educació híbrida’.

El confinament temporal i preventiu de grups serà  una senyal de bona gestió sanitària i potser evitarà repetir el tancament generalitzat d’escoles. Estem preparats? El bateig digital durant el confinament va ser una experiència frustrant per molts docents, alumnes i famílies. La nostra administració havia deixat d’invertir en programes de formació digital docent la darrera dècada, espero que aprenguem la lliçó. Tenim referents de primera perquè molts mestres s’havien autoformat, però no ens podem conformar amb la desigualtat entre escoles i alumnes del curs passat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ara ens tocarà demanar als docents que improvisin per garantir el dret a l’educació. Hem de reconèixer que serà estressant perquè els exigirà hores de feina, planificacions canviants i repensar la seva expertesa. Espero que aquesta vegada l’administració com a mínim asseguri connexió a totes les llars, personal, suport tècnic i formació flexible a cada centre.

Com aconseguirem que funcioni? La recerca ens diu que l’educació híbrida pot arribar a ser tant o més efectiva que la presencial només si apostem pel redisseny de les activitats amb aprenentatges col·laboratius i actius. Demana que el mestre ofereixi una tutorització contínua i personalitzada de l’alumne.

Les videoconferències en directe afavoreixen la implicació de l’alumne, però és inútil intentar fer una translació de la classe presencial i els deures online. El més efectiu són les activitats asíncrones ben planificades, on la implicació de l’alumne pot ser més reflexiva. Cal formar als alumnes perquè millorin l’autogestió autònoma dels temps, els hàbits i les estratègies d’autoaprenentatge. Aquest model converteix en obsoleta la idea d’acabar un temari de cada matèria i ens obliga a apostar per aprenentatges competencials i profunds.

Si volem bons resultats, les escoles també hauran d’invertir en sessions formatives que donin pautes i acompanyament a mares i pares. I per garantir l’equitat caldran programes comunitaris que mentoritzin les famílies que no poden o no en saben.

L’aprenentatge online de qualitat demana més mestres i més escola que mai. Amb més tecnologia, més humanitzada haurà de ser la nostra educació i més experts els docents. Amb més tecnologia, més inversió en equitat i en personalització.

Aquest serà un camí d’aprenentatges que demana realisme i comprensió. Pot ser aquest trasbals una oportunitat per la transformació educativa? Encara que desconfieu en el potencial de l’educació digital, si rellegiu l’article veureu que l’aprenentatge híbrid ens obliga a invertir en els canvis que ja necessitàvem. La pandèmia era inesperada, la digitalització no tant.