ACTITUD INCÍVICA

Desemmascarats

Quan veig una persona sense mascareta, penso que no la portarà per algun motiu de pes; em resisteixo a pensar que és per pura idiotesa

1
Es llegeix en minuts
Desemmascarats

Mentre els barcelonins estem celebrant haver sortit de l’estat d’alarma, els pequinesos es retroben amb la Covid-19 en una versió, pel que sembla, més maligna que la que havien conegut. Mentre els espanyols comencen amb certa lleugeresa a espolsar-se la por que ha tingut tancat tot un país, metges, viròlegs i sanitaris continuen recordant-nos que això no s’ha acabat. Malgrat que la mascareta és obligatòria, hi ha qui camina sense o la porta incorrectament amb el nas apuntant per fora.

Al veure els ‘sense mascaretes’ caminant per la Barcelona buidada, m’entren ganes de cridar-los l’atenció i no ho faig perquè no m’agrada ser ciutadà policia. Però penso que no la portaran posada per algun motiu de pes; em resisteixo a pensar que és per pura idiotesa. Potser algunes d’aquestes persones siguin de naturalesa insurrecta, ànimes lliures o, millor, subjectes llibertaris que planten cara al sistema, ¿quina altra cosa, si no? Bé, sí. Potser es tracta d’una cosa més simple, d’individus ignorants sense cap criteri i que, els pobres, són carn de canó sense saber-ho. Pot ser que siguin, també, persones amb dificultats respiratòries, cosa que ho justificaria, o, finalment, persones molt egoistes, que se senten invulnerables i que viuen confiades que a elles el virus no els pot enxampar.

Ara tots mirem al futur amb la incertesa que en qualsevol moment podem contagiar-nos i amb l’absurda certesa que a nosaltres no ens passarà.

Notícies relacionades

Fa uns dies vaig assistir al primer sopar social després de tres mesos de confinament. Al començament, protegits amb mascareta, tot eren precaucions, salutacions amb el colze i distància social. Era un sopar en una casa particular i de poca gent. A les postres, i després dels habituals alcohols, tots rèiem i parlàvem a mandíbula batent i sense mascaretes que ens protegissin. Com si després d’unes quantes copes no s’hagués de témer res.

¡Ai! ¿Què ens oferirà l’estiu del 2020? ¿No serà que el rebrot de Pequín o el d’Alemanya ens haurien de dir alguna cosa?