DUES MIRADES
98 dies (1)
S'ha imposat la semàntica del conflicte mentre s'estenia la nebulosa del malson
militaresok
En aquests 98 dies, hem tingut militars que van imposar un llenguatge bèl·lic on no hi havia diumenges sinó dilluns eterns, soldats disposats al combat, un llenguatge que també ha estat el codi dominant en les compareixences dels polítics, una guerra contra el virus, no pas una conflagració amb un enemic armat sinó contra una entitat microscòpica, invisible, sense tenir en compte que aquest exèrcit no era exterior, sinó que habitava en l’interior de tots nosaltres, esporuguits sovint davant les informacions contradictòries, davant l’allau de notícies, davant la imminència d’un final.
S’ha imposat la semàntica del conflicte, una retòrica buida, amb components patriòtics per damunt de les regles estrictes de la civilitat, mentre s’estenia la nebulosa del malson, la percepció que no vivíem sinó una al·lucinació, una ficció que es tornava calfred quan descobríem que era certa, tangible.
Hem tingut científics que s’han convertit en icones, mentre contemplàvem corbes i gràfics, morts matemàtiques i veritables morts concretes, més doloroses encara en la solitud. Ens hem contemplat temorosos i absents, captius i tremolosos, en la càpsula on hem viatjat al nostre interior.
