Dues mirades

Els útils

Amb la mirada fixa en les estadístiques, veiem i lamentem les dades negres, i ens costa admirar l'esforç sobrehumà que a la majoria de les residències s'ha realitzat

zentauroepp53784484 grafcva5981 valencia 17 06 2020 una interna en una resid200617193403 / BIEL ALINO

Una residència d’avis de València ha ideat un «arc de les abraçades». L’enginy és senzill. Un plafó de plàstic que s’higienitza després de cada ús i unes mànigues d’un sol ús. Així, abans i després de la visita a dos metres de distància i amb mascareta, els grans i els seus familiars poden abraçar-se. Un plafó de plàstic. Simplement. ¿Quantes hores, quants dies, quantes setmanes i mesos de lluita contra la mort hi ha darrere d’aquesta simple idea? Amb la mirada fixa en les estadístiques, veiem i lamentem les dades negres, i ens costa admirar l’esforç sobrehumà que a la majoria de les residències s’ha fet. En molts casos, executat per persones amb treballs precaris que han portat el seu compromís al límit, serrant les dents i donant-ho tot.

Observo la picabaralla política, recordo Quim Torra, Meritxell Budó o Laura Borràs treballant per consolidar la idea que en una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts. Mentrestant, les persones grans morien a les nostres residències i els seus treballadors s’hi deixaven la pell. A la fi, és la diferència entre ser útil o ser... ¿inútil? No, pitjor.

Temes:

Independència de Catalunya Coronavirus Residències d'avis

Inicia sessió 0 Comentaris