La clau

La fermesa de «don Salvador»

El ministre Illa no s'ha estalviat les crítiques, però s'ha guanyat el respecte

1
Es llegeix en minuts
illaok

illaok

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres de fa una setmana un periodista de la COPE va dirigir la seva pregunta a «don Salvador». El seu destinatari era el ministre de Sanitat, Salvador Illa i Roca, un dels catalans que més poder ha acumulat en el Govern d’Espanya des de la Transició. Temps hi haurà per avaluar la seva gestió, però se’l recordarà per la seva fermesa.

Dos exemples. A la pregunta d’un periodista holandès sobre si havia pensat aplicar el «confinament intel·ligent», Illa va respondre: «En matèria d’exemplaritat, responsabilitat i civisme, ningú pot donar lliçons als espanyols». Una diputada del PP va criticar la seva reacció lenta davant la pandèmia i el ministre va replicar: «Predir el passat és molt senzill i la quiniela, dilluns, l’encertem tots».

La fermesa de «don Salvador» respon a la seva formació i a la seva trajectòria política. És llicenciat en Filosofia i té un màster en Direcció d’Empreses, és a dir, uneix capacitat de reflexió i de gestió. Va ser alcalde –la millor escola política– de la Roca del Vallès després de la sobtada mort del seu titular, Romà Planas i Miró.

Notícies relacionades

Planas –fill de l’exili– va militar en el MSC i va col·laborar amb el president Tarradellas. «Illa entronca amb dos llinatges nobles del catalanisme modern: el socialisme de Reventós i Obiols, i el republicanisme de Tarradellas. Incorpora una concepció institucional de l’activitat pública, en què la conducta dels individus és la primera exigència de la seva condició ideològica», escriu Juan Rodríguez Teruel.

Quan tot s’esfondra, queden les bones maneres. Sí, «don Salvador» les ha mantingut. No es pot dir el mateix de tots els ministres. També ha tingut present aquell ensenyament de Tarradellas després de la seva elecció el 1954. «Què pensa fer», li va preguntar un polític francès. «Tot, menys el ridícul». Illa no s’ha estalviat les crítiques, però s’ha guanyat el respecte.